[D]
0
Opinió
12 març 2016 2.00 h

Rafa, el temerari

Després de naufragar en un Madrid sense rumb, Benítez s'arrisca a córrer la mateixa sort en un club volcànic com el Newcastle

Rafa Benítez està des­bo­cat. En surt d'una i es fica en una altra. Si el Real Madrid era una patata calenta, el New­castle no sem­bla pre­ci­sa­ment el jardí de l'Edèn. Ines­ta­ble, amb l'afició en cons­tant con­flicte amb el pro­pi­e­tari, Mike Ash­ley, una mun­ta­nya russa pel que fa a resul­tats en els últims anys, el con­junt geor­die no sem­bla que esti­gui a l'altura de les exigències del tècnic madri­leny. “El pro­blema del Madrid és que cada any ha de començar el pro­jecte de nou, no hi ha con­tinuïtat”, va lamen­tar dar­re­ra­ment Benítez. El pro­blema, també, és que si can­viem Madrid per New­castle en la frase ante­rior tam­poc estaríem fal­tant a la veri­tat. Ha sig­nat per tres anys, un pro­jecte a llarg ter­mini i tran­quil·litat per tre­ba­llar, d'acord. Però el pri­mer que haurà de fer és sal­var un equip que acu­mula 8 der­ro­tes en els últims 11 par­tits. Un joc d'ous.

‘LITTLE ITALY'.

Si no són els dos fut­bo­lis­tes ita­li­ans amb més talent natu­ral, poc els falta. I no els bus­quin a la Serie A, perquè juguen als Estats Units. Andrea Pirlo i Sebas­tian Gio­vinco s'enfron­ten demà al ves­pre a Nova York en el par­tit de la jor­nada en l'MLS. Pirlo, amb Villa i Lam­pard, és una de les grans atrac­ci­ons del gran­di­loqüent pro­jecte del New York City i es mereix un retir dau­rat després d'una dècada de fut­bol d'alta escola. Amb Gio­vinco, però, ens estem per­dent els millors anys d'un fut­bo­lista que a Itàlia mai va aca­bar de plas­mar tot el seu talent, un pro­digi d'habi­li­tat i tècnica que en el fut­bol dels Estats Units fa el que vol i quan vol, però que mai el vam aca­bar de dis­fru­tar en una com­pe­tició de màxima exigència.

“«ES EL EQUIPO DE COU­DET»”.

Fa goig veure jugar el Rosa­rio Cen­tral. Molt. Qui li havia de dir, al con­junt cana­lla, que algun dia arri­ba­ria el seu moment després d'anys d'ostra­cisme, amb un pas per la segona divisió i amb l'etern rival, el Newell's Old Boys, pro­cla­mant-se campió sota la batuta de Tata Mar­tino. En l'esqui­zofrènia del fut­bol argentí, però, tot és pos­si­ble i avui és el Cen­tral qui aban­dera el fut­bol cham­pagne a la ciu­tat de Rosa­rio. Amb un entre­na­dor jove, Edu­ardo Cou­det, i amb un grup de fut­bo­lis­tes que juguen de memòria, aban­de­rats per dos esquer­rans d'alta escola que aviat tre­pit­ja­ran el fut­bol euro­peu: Franco Cervi (ja fit­xat pel Ben­fica) i l'ele­gant Gio­vanni Lo Celso. “Y ya lo ven, y ya lo ven, es el equipo de Cou­det”, can­tava dime­cres el Gigante d'Arroyito, exul­tant amb una exhi­bició de fut­bol del seu equip con­tra el River Plate uru­guaià. Aire fresc en la copa Liber­ta­do­res.

LA MÀGIA DEL ROSARI.

El bar­ce­lo­nisme segur que no ha obli­dat Kur­ban Ber­diev, l'entre­na­dor del rosari, l'home que va tren­car el mono­poli dels clubs mos­co­vi­tes i del Zenit en la lliga russa endu­ent-se dos títols (2008 i 2009) a la ciu­tat de Kazan. Després de dotze anys al Rubin, el tècnic nas­cut a Turk­me­nis­tan va can­viar Kazan per Ros­tov l'any 2014 i, després d'un breu ostra­cisme, torna a rebel·lar-se als gegants del fut­bol rus. Amb un equip car­re­gat de dei­xe­bles seus al Rubin, com César Navas, Cris­tian Noboa, Buk­ha­rov i l'iranià Azmoun, el seu Ros­tov rep aquesta tarda el CSKA de Mos­cou amb la pos­si­bi­li­tat d'enxam­par-lo al cap­da­vant de la clas­si­fi­cació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Sergi Hernández
Altres articles de l'autor

Publicat a