Després de guanyar tres dels quatre últims partits, sembla que s'ha instal·lat una tranquil·litat preocupant a l'entorn de l'Espanyol. La tensió que va acompanyar l'equip en les darreres victòries ha de seguir present fins que s'acabi la temporada.

L'equip ha de guanyar encara uns quants partits per garantir-se la permanència i visualitzar un objectiu millor.

Dilluns, a Granada, l'equip ha de mossegar i aconseguir la victòria, si no és així, es tornarà caure en el pànic i, al girar el full del calendari, es veurà que el més difícil encara ha d'arribar, els pitjors rivals han de visitar l'estadi de Cornellà-el Prat i la pressió d'haver de salvar-se a casa, contra equips com l'Athletic Club, l'Atlético de Madrid, el Celta, el Sevilla i l'Eibar, es pot convertir en un malson.

A fora, els partits que queden són contra equips teòricament més assequibles, però gairebé tots s'estaran jugant la permanència, com el Granada, el Llevant i Las Palmas.

Entrar a la jornada trenta, abans de rebre l'equip d'Ernesto Valverde, amb trenta-quatre punts és molt, però molt diferent de fer-ho amb trenta-un. M'atreveixo a dir que el proper, el de Los Cármenes és el partit clau de la temporada. Deixar la zona de descens a vuit punts, que és el que passaria si es guanyés el Granada, seria un pas de gegant per mirar endavant i començar a planificar la que, se suposa, serà un il·lusionant temporada vinent.

A tot això, per dilluns, sense Diop ni Víctor Sánchez caldrà inventar un nou triple pivot. Bona oportunitat per veure com reestructura l'equip Galca i per tornar a calibrar les condicions de Joan Jordán al mig del camp. I en atac, veurem si Gerard Moreno ha passat davant de Caicedo en una interessant lluita per assolir la titularitat. Aquí el tècnic està viu, alternant-los per estimular-ne la competitivitat i treure el millor de tots dos. Si això va així, ara li tocaria jugar a l'equatorià. On millor no fer canvis és a la porteria, on Pau López ha de sentir la confiança de l'entrenador.