Supose que no els sonarà de res el nom de Karam Mashour. Però és rellevant. Karam Mashour és un jugador de bàsquet àrab amb passaport israelià, l'únic que juga en la lliga professional d'Israel i només el segon en tota la història de la lliga. Mashour juga en el Bnei Herzliya, un dels equips que estan lluitant pel títol. Evidentment a Israel en totes les lligues hi ha el conflicte sobre la presència d'àrabs i jueus, en una república que encara –malgrat els esforços de l'actual govern per convertir-la en un estat només jueu– és un país constitucionalment de tots dos.

En futbol és fàcil i habitual trobar jugadors d'origen àrab en els equips israelians, amb només alguna excepció diguem-ne de base ideològica. En bàsquet, però, la sorpresa és que només trobes Mashour. Les raons són ben diverses però totes sociològicament interessants. El bàsquet, per tradició, no interessa als àrabs a Israel. Però no perquè sí. No interessa en primer lloc perquè no tenen infraestructures. Mashour explica que abans de començar a entrenar-se professionalment pràcticament l'única cistella que coneixia era una que van instal·lar al seu carrer gràcies a la bona voluntat dels veïns. Els àrabs israelians i els palestins no tenen pràctica a conèixer les regles del joc ni s'hi han interessat mai gaire. Hi ha sociòlegs que diuen que això té una càrrega política també. Israel és un país lligat d'una forma molt estreta, com sap tothom, als Estats Units. I el bàsquet és percebut per la comunitat àrab com un factor d'americanització. Durant molts anys era habitual que jugadors americans d'origen jueu passaren per equips israelians a foguejar-se abans d'anar a les grans lligues americanes.

Per unes coses i unes altres, finalment, la realitat és que Israel en aquest tema del bàsquet també és una societat clarament dividida. I segurament ho seguirà sent mentre gent com Karam Mashour només siguen l'excepció.