1El Barça segueix, des del famós par­tit d'Ano­eta de la tem­po­rada pas­sada, en l'excel·lència gene­ra­lit­zada. L'equip, que ja va asso­lir cinc títols, ho torna a tenir tot a favor per gua­nyar un munt de tor­ne­jos, i és quan s'entra en dinàmiques com l'actual, quan es juga amb ale­gria i com­pe­ti­ti­vi­tat i amb un talent fora de mida i soli­dari, que les opor­tu­ni­tats de vèncer són majúscu­les. La sen­sació, de nou, és que tot és pos­si­ble.

2. La copa del Rei la tenim a tocar, a tan sols un par­tit con­tra el Sevi­lla. I sí, els anda­lu­sos són un bon equip, amb un bon entre­na­dor i, de ben segur, no ens podem con­fiar ni creure que tenim res al sac. Sen­zi­lla­ment, tenim una com­pe­tició, la més menor, a un par­tit.

3. La lliga, encara que que­din nou jor­na­des, és el títol més a l'abast. I és total­ment acces­si­ble, per la distància de punts que té el Barça res­pecte a l'Atlético de Madrid i el Real Madrid i, també, per les sen­sa­ci­ons, per la regu­la­ri­tat, perquè no és gaire plau­si­ble pen­sar que els blau­grana començaran a enso­pe­gar con­ti­nu­a­da­ment con­tra els equip de la lliga, que, majo­ritària­ment, estan un nivell o dos per sota, per molt que el Barça ges­ti­oni la plan­ti­lla fent rota­ci­ons.

4. La Cham­pi­ons Lea­gue és sem­pre el plat prin­ci­pal, allò que més ens engresca i ens il·lusi­ona. I només que­den sis par­tits per gua­nyar la final, només que­den sis par­tits per a gua­nyar la sisena. La tor­nada con­tra l'Arse­nal no hau­ria de ser una difi­cul­tat, però caldrà, com no pot ser d'una altra manera, con­cen­tració i rigor. I després els sor­te­jos i els cre­ua­ments, la tor­nada a casa o a fora. Ho sabem, la Cham­pi­ons són petits detalls, la ins­pi­ració, una injustícia arbi­tral, una errada, un punt de sort que se sap apro­fi­tar o s'escapa. La Cham­pi­ons és el tot o res, aquell gol fallat, allò ines­pe­rat i que can­via el que sem­blava ina­mo­vi­ble. Gua­nyar-ne dues con­se­cu­ti­va­ment és ara mateix no només un somni, sinó un propòsit cohe­rent.

5. Tenim una con­jun­tura favo­ra­ble: joc espec­ta­cu­lar, dinàmica gua­nya­dora, vent a favor, sense lesi­ons des­ta­ca­des, sense pro­ble­mes relle­vants i sense un equip al davant amb més talent que el Barça. Tot ple­gat, fa pen­sar que el tri­plet és fac­ti­ble i, si no s'asso­leix el tri­plet, dos títols els tin­drem, si no es pro­du­eix un des­as­tre impre­vist.

6. Podríem resu­mir-ho així: hi ha dues claus que ho deter­mi­na­ran tot. La pri­mera són tots els fac­tors esmen­tats més tots els que ens puguem ima­gi­nar. La segona clau es diu Leo Messi. La for­tuna del Barça, de nou, dependrà enor­me­ment del seu joc en aquesta fase deci­siva de la tem­po­rada.