La paraula precisa pot ser efectiva, però cap paraula és tan efectiva com un silenci precís. La sentència és de Mark Twain, l'autor de Les aventures de Tom Sawyer, i és aplicable als tals Ángel Torres, el president del Getafe, i Fran Escribá, l'entrenador. Tots dos van xerrar més del compte recordant grollerament l'episodi superat de Halloween, pel qual qui ho havia de fer ja es va disculpar. No és aconsellable fer enfadar gratuïtament els campions del món. Van ser sis golets com podien haver estat dotze, però tampoc es tractava de malbaratar energies. Dimecres hem d'eliminar l'Arsenal.

En la vigília del partit a Londres, Ian Wright (185 gols amb els gunners entre 1991 i 1997) escrivia a The Sun: “Pensar que es pot aturar Messi, Suárez o Neymar durant noranta minuts és fer castells en l'aire. Un d'ells pot estar absent del partit si tens sort. Fins i tot dos, però tots tres? Siguem honestos, això no succeirà.” I, efectivament, això no va succeir. El poder de desequilibri, d'intimidació i de destrucció massiva del trident format per Neymar, Suárez i el número 10 nostre senyor és senzillament indefensable. El central de la Juventus Giorgio Chiellini, ho té clar: “Amb Messi, només queda senyar-se” (Randstad Italia, 10 de març). Doncs això, davant d'aquests tres en plena forma a les defenses contràries només els queda el recurs de l'oració.

Però perquè ells puguin marcar les diferències darrere seu hi ha una estructura d'equip que funciona com una computadora. I, en aquest sentit, el paper del mig del camp com a eix vertebrador del joc és indiscutible. El Barça actual continua fent de la possessió el segell d'identitat –això forma part de l'ADN– i els nostres migcampistes, que han de ser creatius, marquen els temps i activen registres diversos que enriqueixen l'estil, com el contraatac convertit en arma letal.

Igual com passava abans, el pont de comandament continua estant al mig del camp, tot i que d'acord que amb unes dinàmiques distintes i amb un concepte d'atac globalment més directe. Que Messi tendeixi habitualment a endarrerir la posició per connectar amb la medul·lar reafirma que és allí on es gesta el pla. Això és així. Però és que, a més a més, en l'aspecte defensiu els nostres migcampistes han d'estar disposats en un grau superior per a la pressió, la recuperació i la correcció de desajustos en el replegament. A diferència d'abans, ara no juguem amb un davanter del perfil de Pedro, que ajudi regularment en aquestes tasques.