Fa uns mesos vaig escriure un article comparant sèries de ficció amb moltes de les coses que succeeixen al Barça en particular i en el món del futbol en general. Encara em vaig quedar curt, en les meves apreciacions i comparacions. La realitat sempre supera de llarg la ficció, encara que, de vegades, ens sembli impossible. Com a exemple tenim el procés judicial pel cas Neymar i les suposades filtracions en la directiva del Barça. Tot digne de la millor sèrie de suspens, en què es podria escriure el guió guanyador de qualsevol premi nacional i internacional.

Resulta que fa uns mesos el procés del cas Neymar, que en principi es duia des de Madrid, ens va posar al banc dels acusats un expresident del Barça, l'actual president blaugrana i el mateix club amb acusacions terrorífiques. Ara, després de tot aquell rebombori mediàtic acompanyat de les fotos i les crítiques pertinents, hem decidit canviar de jutjat i tornem a Barcelona. La nova interpretació que es fa de totes les proves documentals i de les intervencions (en algun cas es podria dir no-intervenció) en forma de declaracions és que les tres parts imputades ja no ho són. No m'entengueu malament, me n'alegro molt, perquè no és gens desitjable la situació que han viscut els implicats i les seves famílies (això també val per als membres de l'antiga junta directiva immersos en un procés encara obert) i, especialment, el mal que tot això ha fet i fa al Barça. Però, a veure si ho entenc. Vol dir que segons qui sigui el jutge o el fiscal, o segons on estigui el jutjat, la mateixa prova canvia de blanc a negre? Entenc que les coses poden ser de color gris i que hem d'estar molt segurs a l'hora de prendre decisions, però fer passar persones, i les seves famílies, o tanta gent que estima el Barça per aquesta mena de muntanya russa, això sí què és injust. Si jo fos un dels implicats posaria una demanda per difamació i faria una declaració pública denunciant la injustícia de tot plegat. M'estranya molt, i em fa sospitar una mica, que no s'hagi fet ja. Desitgem que tot s'aclareixi aviat per tal de saber realment què ha passat o què passa i tancar el tema. Això no beneficia gens el Barça.

El tema de les filtracions evidencia la poca mà esquerra i l'estil d'una manera de dirigir diguem que poc encertada o adequada. El fet que hi hagi filtracions no em sorprèn, per desgràcia ja sabem que són difícils de controlar. Però que aquestes s'avancin al tancament dels acords de la junta en què s'han de debatre assumptes de gran rellevància per al present i el futur del club és, com a mínim, de caràcter perillós per al bon funcionament del Barça. Aquestes filtracions se suposa que surten de la directiva o, en cas contrari, la situació encara seria més preocupant. La sensació és que la directiva potser no funciona com un equip amb els mateixos objectius i amb una línia ben definida. Potser hi ha egos i necessitats de fer-se l'important que s'escapen de control. Sigui el que sigui, és preocupant i s'ha d'arreglar de seguida pel bé de tots. Esperem que es pugui. Gràcies al cel, tenim un equip de futbol que fa fantasia i que aquesta nit segur que ens torna meravellar.