Un gest per a l'esperança

Yusra Mar­dini i la seva ger­mana gran Sarah esta­ven en un bot infla­ble amb altres refu­gi­ats siris fent el perillós viatge entre Tur­quia i Grècia fa uns mesos, quan va començar a entrar aigua. La majo­ria dels que hi ana­ven no sabien nedar. Les dues ger­ma­nes i tres bons neda­dors més van sal­tar a l'aigua i durant tres hores van guiar el bot fins a l'illa de Les­bos. Més tard, van arri­bar a Ale­ma­nya i una orga­nit­zació benèfica les va posar en con­tacte amb el club de Berlín Span­dau 04.

Yusra és espe­ci­a­lista en papa­llona, s'entrena per arri­bar als Jocs de Rio. Rahe­leh Ase­mani és una prac­ti­cant de taekwondo ira­ni­ana. Va sor­tir el 2012 del seu país per raons que no ha rebel·lat. Viu i tre­ba­lla a Bèlgica i s'entrena amb l'equip naci­o­nal. Llui­tant sota la ban­dera de la fede­ració mun­dial va acon­se­guir a Istan­bul la clas­si­fi­cació per a Rio. Popole Misenga i Yolande Makiba van fugir del Congo fa tres anys i van dema­nar asil al Bra­sil durant el mun­dial de judo del 2013. Des de lla­vors, s'entre­nen amb la fede­ració bra­si­lera. “Hem vist massa guerra i massa mort.”

Són només qua­tre exem­ples d'un grup de 43 homes i dones des­plaçats pels con­flic­tes dels seus països d'ori­gen i que opten a for­mar part de l'equip olímpic dels refu­gi­ats. Un català, Pere Miró –direc­tor gene­ral adjunt del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal– ha donat forma al pro­jecte. El COI ha esta­blert un fons de 2 mili­ons de dòlars. La majo­ria són pro­ce­dents de l'Àfrica cen­tral i occi­den­tal. El major nom­bre d'atle­tes olímpics poten­ci­als prové del camp de refu­gi­ats de Kakuma, al nord-est de Kenya, on s'acu­mu­len 180.000 per­so­nes. Els que siguin selec­ci­o­nats i pas­sin el tall viu­ran a la vila olímpica amb els altres equips. El COI els sub­mi­nis­trarà els uni­for­mes de l'equip, entre­na­dors i ofi­ci­als tècnics. Només entre cinc i set podran com­plir el seu somni. És només un gest en la immen­si­tat del drama i la neces­si­tat. Un gest de l'esport per a l'espe­rança. No n'hi ha prou. En fal­ten molts més.