La FIFA, tan plena d'embolics poc edificants com està, sembla que estiga buscant que es parle d'ella sense referir-se als afers escabrosos que fan els titulars darrerament. I una bona manera d'aconseguir-ho és anar fent proves de coses, que criden l'atenció dels afeccionats. En l'Eurocopa, per exemple, veurem finalment entre altres novetats el gol electrònic. En els Jocs de Rio ens en tenen preparada una altra. Concretament la possibilitat de fer una quarta substitució.

Des de fa molts i molts anys en un partit només poden ser substituïts tres jugadors. I és una evidència que si el partit va just, sobretot en competicions d'eliminatòries, els entrenadors sovint es veuen confrontats a un problema gran. Si fan servir els tres canvis en el temps de joc normal corren molt de perill en la mitja hora addicional. Perquè els jugadors estan cansats i les lesions són fàcils. Però si no fan els tres canvis sotmeten l'equip a una tensió molt alta.

I ací és on entra en joc la nova regla que la FIFA posarà en pràctica en els pròxims Jocs Olímpics. Es tracta d'afegir una quarta substitució possible, però que només es podria fer en el temps addicional, en la pròrroga. Durant el partit l'entrenador podrà substituir tres jugadors només, com fins ara. Però si hi ha empat i cal jugar els dos quarts suplementaris, aleshores hi haurà l'opció de fer una quarta substitució en qualsevol moment.

La idea és sensata i deixarà, argumenten els seus defensors, més espai de maniobra als entrenadors. Podran moure els seus jugadors durant el partit com fins ara però sense la preocupació d'haver de fer una reserva temerosa dels substituts, pensant en la possibilitat d'haver de jugar un període extra de temps. Perquè un cop començat aquest li quedarà el recurs de la quarta substitució, bé per canviar un jugador físicament carregat, bé per posar un darrer refresc o bé per treure del camp aquell jugador que té por de tirar un penal. Que això també compta.