Par­lem sem­pre dels cracs o bé de Bus­quets, Ini­esta i Piqué, però crec que també hauríem de con­si­de­rar la feina d'un obrer del fut­bol que, per caràcter, pres­tigi i pro­fes­si­o­na­li­tat tant i tant aporta a l'equip. Si fem una mica de memòria, molts recor­da­ran que va ser fit­xat del Liver­pool per raons fami­li­ars –no s'adap­ta­ven a la vida anglesa– i espor­ti­ves. Estava dis­po­sat a llui­tar per dei­xar de ser suplent de Bus­quets i, ves per on, el seu sen­tit del joc i la seva dis­ci­plina l'han dut a ser història en el millor equip de la història. Un juga­dor de brega que Guar­di­ola va saber incar­di­nar dar­rere de la defensa per donar sor­tida al joc cre­a­tiu del Barça a par­tir de com­panys seus. El resul­tat, par­tit rere par­tit, és espec­ta­cu­lar i s'ha con­ver­tit en la clau que molt sovint tanca la caixa de segu­re­tat que és la línia defen­siva del Barça.

Ell és exem­ple per venir d'on ve, de ser el juga­dor clau en la selecció argen­tina de Mara­dona –així li va anar ser un equip de des­trucció i no de cre­ació– a ser peça esti­mada de des­trucció a la medul·lar del Liver­pool, a ser un juga­dor que tanca dins i fora de la plan­ti­lla i més enllà del ter­reny de joc el seny, la feina i la per­so­na­li­tat ben con­creta i pròpia en tot el que fa.

No és un déu, no és un ídol, la vessa com tot­hom, només cal recor­dar els pro­ble­mes amb Hisenda, però sap estar al seu lloc i rec­ti­fi­car. Home pro­ce­dent de l'Argen­tina pro­funda, sap on tre­pitja i sap que ser un afor­tu­nat juga­dor del Barça té data de cadu­ci­tat, l'edat i el físic i l'exigència que no per­dona. Ens cal juga­dors d'aquesta pro­fes­si­o­na­li­tat.

Vivim un cicle excep­ci­o­nal, el més llarg de la història del fut­bol d'un club que durant més d'una dècada està dalt de tot del fut­bol mun­dial. Per con­ti­nuar dalt de tot, neces­si­tem cracs, sí, però també juga­dors que aguan­tin, com Masc­he­rano ahir a Vila-real, i com Raki­tic, que facin feina fosca i fona­men­tal.

No sem­pre tin­drem els millors cracs, ni sem­pre Messi ni el millor Ney­mar de cada període, però hem de seguir llui­tant per fer les coses bé. Des d'anun­ci­ants que res­pec­tin els drets humans fins a enal­tir la feina de la gent tre­ba­lla­dora, sen­zi­lla, popu­lar. Si el Barça és el que és, ho és també per aquesta raó.