Mascherano, un exemple
Parlem sempre dels cracs o bé de Busquets, Iniesta i Piqué, però crec que també hauríem de considerar la feina d'un obrer del futbol que, per caràcter, prestigi i professionalitat tant i tant aporta a l'equip. Si fem una mica de memòria, molts recordaran que va ser fitxat del Liverpool per raons familiars –no s'adaptaven a la vida anglesa– i esportives. Estava disposat a lluitar per deixar de ser suplent de Busquets i, ves per on, el seu sentit del joc i la seva disciplina l'han dut a ser història en el millor equip de la història. Un jugador de brega que Guardiola va saber incardinar darrere de la defensa per donar sortida al joc creatiu del Barça a partir de companys seus. El resultat, partit rere partit, és espectacular i s'ha convertit en la clau que molt sovint tanca la caixa de seguretat que és la línia defensiva del Barça.
Ell és exemple per venir d'on ve, de ser el jugador clau en la selecció argentina de Maradona –així li va anar ser un equip de destrucció i no de creació– a ser peça estimada de destrucció a la medul·lar del Liverpool, a ser un jugador que tanca dins i fora de la plantilla i més enllà del terreny de joc el seny, la feina i la personalitat ben concreta i pròpia en tot el que fa.
No és un déu, no és un ídol, la vessa com tothom, només cal recordar els problemes amb Hisenda, però sap estar al seu lloc i rectificar. Home procedent de l'Argentina profunda, sap on trepitja i sap que ser un afortunat jugador del Barça té data de caducitat, l'edat i el físic i l'exigència que no perdona. Ens cal jugadors d'aquesta professionalitat.
Vivim un cicle excepcional, el més llarg de la història del futbol d'un club que durant més d'una dècada està dalt de tot del futbol mundial. Per continuar dalt de tot, necessitem cracs, sí, però també jugadors que aguantin, com Mascherano ahir a Vila-real, i com Rakitic, que facin feina fosca i fonamental.
No sempre tindrem els millors cracs, ni sempre Messi ni el millor Neymar de cada període, però hem de seguir lluitant per fer les coses bé. Des d'anunciants que respectin els drets humans fins a enaltir la feina de la gent treballadora, senzilla, popular. Si el Barça és el que és, ho és també per aquesta raó.