Vidres
Hem pogut veure el projecte del nou Camp Nou, que, segons el jurat que feia la tria, reunia millor les condicions marcades pel concurs. Queda bonic, però és alat i transparent i, per tant, és una mica mentider, perquè la realitat és que ha de ser una obra molt sòlida i segura que ha d'allotjar 105.000 aficionats. També les terrasses obertes que envoltaran el camp donaran la falsa sensació d'estimball, perquè seran segures, ja que estaran protegides per altes barreres de vidre que deixaran veure-hi però no travessar-les. Vidre. Que s'ho mirin bé perquè en el nostre Teatre Nacional, envoltat de vidre, resulta que per mantenir-lo net i transparent cal una despesa important –i per sempre!– en el pressupost anual, això sí, molt menor que el del Barça. A més té un aire una mica oriental i no sé si és ben bé el que cal per a la capital de Catalunya. Ja sabem que tot això de l'arquitectura és molt internacional i que nosaltres a l'anella olímpica tenim el Palau Sant Jordi dissenyat per Arata Isozaki; el Macba, per Richard Meier, i quan siguem independents ens adonarem que l'Auditori està dissenyat per un veí del país germà, Rafael Moneo, de Tudela. I a les figures d'aquí caldrà encara restar-hi, en part, una substitució, ja que de l'estadi actual de Francesc Mitjans i Josep Soteras només es conservarà l'estructura interior. Mentre meditava tot això he vist l'empat del Barça amb el Vila-real. Confirma el que he dit alguna vegada per aquí: ara per ara Mathieu i Vermaelen poden substituir, sense arribar al seu nivell, Mascherano. Però no pot, si no és per una emergència, substituir Piqué. El substitut natural de Piqué és Bartra. També hi ha algú més, el senyor Del Bosque per exemple, que ho creu.
Tornant al camp, entre més de 160.000 socis em van tocar dues invitacions que el programa Llotja oberta sorteja en cada partit. Prescriuen que cal anar-hi amb americana, corbata i sabates perquè les vambes hi estan excloses. Això només ho aconseguia el Cercle del Liceu, ja que, a dins, algun directiu o exjugador hi circulava com li donava la gana. Moltes atencions, amb el lleig, però, d'una polsera identificativa al canell que et col·loquen en entrar. Una foto amb el president i veure còmodament el partit Barça-Getafe, un plaer.