Nosaltres, els cruyffistes

1Costa pre­sen­ciar el cla­mor i la una­ni­mi­tat pla­netària que estem vivint aquests dies de dol. Cer­ta­ment, quan algú mor tot solen ser elo­gis, les mes­qui­ne­ses s'esbor­ren i, ara estem vivint una part d'això, però alhora els que esti­mem el fut­bol, els que el gau­dim no només des de la passió d'uns colors, sinó també com una apor­tació soci­o­cul­tu­ral a la nos­tra època, estem d'enho­ra­bona: el debat sobre l'esport rei pivota, almenys durant uns dies, al vol­tant del talent, la inno­vació i la cre­a­ti­vi­tat. Des de dijous par­lem d'un revo­lu­ci­o­nari i de la seva obra i, men­tres­tant, no sen­tim els típics rumors de fit­xat­ges, ni les ocurrències en forma de tuit de l'estre­lla de torn, no des­ta­quen als mit­jans les fotos de les pare­lles dels fut­bo­lis­tes, no escol­tem els crits entre hoo­li­gans que fan tertúlies i s'han apai­va­gat els comen­ta­ris estèrils que com a molt entre­te­nen els més avor­rits.

2 Sí, estem par­lant de Cruyff i del seu lle­gat, d'un juga­dor extra­or­di­nari que que­darà per sem­pre entre els més grans, el del dri­blatge increïble, l'home que va volar i va fer un gol ino­bli­da­ble, el que va reben­tar amb un 0-5 el règim, el que amb la selecció d'Holanda va fer història. I també recor­dem un entre­na­dor que va tenir una visió radi­cal i va can­viar el para­digma del fut­bol, una per­sona que va cap­gi­rar l'estil de joc i la men­ta­li­tat. Un home que ens va fer enten­dre que sem­pre és millor tenir la pos­sessió de la pilota al camp i també a la vida. Un geni, al cap­da­vall, que ens ha mar­cat i ens ha ense­nyat que cal inven­tiva, que cal con­fiança i que per gua­nyar, és millor gau­dir i jugar a l'atac.

3 Cal que pre­ser­vem Cruyff i el seu patri­moni uni­ver­sal. Durant aquests dies ens hem ama­rat d'arti­cles i comen­ta­ris sobre les seves vivències, hem recor­dat moments entra­nya­bles i geni­als, hem redes­co­bert la seva importància i la força trans­for­ma­dora que tenen les idees clares i l'espe­rit lliure. Nosal­tres, els cruyf­fis­tes, hem de pre­ser­var aquests valors fent cada dia una revolta incon­for­mista, fent cada dia un bocí de revo­lució per­so­nal i col·lec­tiva. Sen­zi­lla­ment, Cruyff va ser el mag de la vareta, qui va ender­ro­car els murs de la por i l'acom­ple­xa­ment, qui va començar la pri­ma­vera. Ell va ini­ciar la nos­tra meta­mor­fosi i per ell i per nosal­tres hem de con­ti­nuar fent can­vis per­ma­nents, amb men­ta­li­tat oberta i espe­rit inno­va­dor. Hem de seguir sent rebels afron­tant amb valen­tia l'embat con­tra l'esta­blish­ment i les vaques sagra­des.