Un comiat global
joc col·lectiu
Només un visionari, un home com Cruyff, que va arribar a canviar la realitat del seu temps, podia tenir un reconeixement tan general. Tan transversal. Aquesta és la raó de la sentida pèrdua després de la seva inesperada mort. Ell va aconseguir traspassar el seu món concret, el del barri del futbol de l'Amsterdam de la seva infància. Gràcies a la seva creativitat, a tenir idees pròpies basades en la seva pròpia experiència i a una innata intuïció, va revolucionar la manera de veure i interpretar el futbol. Un futbolista fidel a la seva manera de pensar, que confiava en el que proposava, que va defensar sense límit el que creia.
Fixem-nos que com a jugador, els elogis ja van ser unànimes. Jo era un cadell acabat d'arribar a Barcelona, però encara recordo el seu debut contra el Granada, com també el joc d'una lliga de domini catalanoholandès que trencava l'hegemonia futbolística imposada per una tramposa dictadura, però el que més recordo a Europa i al món –diferent és a Holanda– és el Cruyff entrenador.
Va fer que els jugadors acariciessin la pilota, que no la temessin, que els defenses creessin joc, que els porters fossin els primers jugadors a intervenir també en el joc de peus. Els jugadors havien de córrer amb criteri, aixecar el cap i jugar col·lectivament. Ell, que era tan individual i individualista en la seva vida, passarà a la història per ser el màxim artífex del joc col·lectiu i per la seva generositat vers la societat amb la seva fundació en favor dels més desvalguts.
Fent cua amb tanta i tanta gent per retre-li el darrer record, em fixava en la varietat d'edats, de persones de tota condició, d'homes i dones, de nens i nenes, de joves jugadors i de veterans. Molts que de cor hi estaven presents per dir sí al futbol espectacle, a la creació, a fer del futbol una escola de vida. La gent estima el seu regal.
Només un cop vaig coincidir amb ell en una taula rodona, però recordo que era més viu que la gana i que, a més, escoltava. Una virtut, fixar-se en tot, que potser explica la raó de la seva llestesa única.