Amsterdam, Barcelona, Adelaida
El MIC ofereix moltes experiències impagables en tots els aspectes, tant a jugadors, tècnics, acompanyants i aficionats. Una de les que més valor tenen és la de poder dialogar i intercanviar punts de vista amb gent d'arreu. En el meu cas, amb un grup de pares de jugadors d'un dels dos equips cadets de l'Adelaida australià que van participar en el torneig que s'ha disputat aquesta Setmana Santa. Una de les qüestions sobre les quals va pivotar més minuts la conversa va ser la necessitat que els entrenadors de les categories formatives tinguin una bona formació, i també la manera com haurien de transmetre aquest coneixements als joves jugadors, per poder millorar així el nivell dels futbolistes. El club australià ha viscut de primera mà l'experiència de tenir al club l'ampostí Josep Gombau, que, al marge de dirigir el primer equip de l'entitat, ha deixat una empremta apostant per fomentar el joc de posició i la filosofia Barça, amb la col·laboració de Guillermo Amor, actual primer entrenador de l'Adelaida. La conversa tenia lloc el mateix dia que moria Johan Cruyff i vam reflexionar sobre el poder de les idees, la seva força i sobre com els conceptes i els models futbolístics poden perdurar i expandir-se.
Cruyff era un defensor acèrrim del que es pot definir com la intel·lectualització del futbol, forjada per Béla Guttman, Hugo Meisl, Izidor Kürschner i Ernest Erbstein, en la primera meitat del segle passat. Aquests quatre tècnics hongaresos van ser els predecessors del futbol total, ja que van optar per superar la força i el joc més físic que imperaven en el model anglès o alemany a través de la idea que el cervell és més determinant que els peus o la força dels músculs. D'aquesta manera es buscava la fluïdesa en el joc gràcies al principi del moviment, on tothom estava capacitat per atacar i defensar i la pilota anava per terra. Un dels equips que va portar al màxim exponent aquesta idea va ser l'Ajax d'Amsterdam i la selecció holandesa en la dècada dels setanta, amb Johan Cruyff com a símbol icònic. Cruyff va tenir la necessitat de recórrer a la tècnica i a l'engany al contrari pel mateix motiu que ho van haver de fer els tècnics hongaresos: el desavantatge en el vigor físic. Era prim i gairebé sempre va competir contra jugadors que eren més grans. Ell mateix explicava, per exemple, que en el seu debut com a jugador del primer equip de l'Ajax, amb prou feines arribava a l'àrea llançant des del córner. Així doncs, la pròpia experiència el va fer refermar en la idea de la preponderància per tenir la pilota, per apostar per una acurada tècnica i per l'habilitat. Una idea que va sublimar en la seva etapa com a entrenador del Barcelona i que va filtrar d'una manera tan contundent que forma part del moll de l'os blaugrana i que, amb els èxits assolits, s'ha convertit en un model d'excel·lència que provoca admiració i un interès global per implementar-lo, des de Catalunya fins a Adelaida.