Gràcies, Johan
dels millors jugadors del món, un dels millors entrenadors del món
i el millor pensador del futbol de tots els temps
La figura de Johan Cruyff mai es podrà oblidar, perquè forma part de les nostres vides, del barcelonisme, del món del futbol i del món de l'esport en general. Johan va ser un dels millors jugadors del món, un dels millors entrenadors del món i el millor pensador del futbol de tots els temps. Sí, Johan va ser, és i serà un referent en molts sentits, però sobretot va ser íntegre i honest amb el que ell pensava i el que ell creia que era el millor per al Barça. Va defensar el seu pensament i manera de fer amb força i contundència, i va oferir grans moments i lliçons magistrals. I això també va aixecar crítiques i atacs contra la seva filosofia, el seu pensament i la seva manera de fer i la seva posició en alguns aspectes de certa rellevància per al món barcelonista. Pel que fa a mi, no sempre vaig estar d'acord amb el que deia o en com ho expressava, però sempre va ser Cruyff, l'holandès que va canviar el Barça com a jugador i després com a entrenador. Aquell senyor que va fer que el Barça passés de ser un club important a ser el més important del món. He de dir que el que he vist aquests últims quatre dies m'ha semblat un grandiós i merescut homenatge a la figura de Johan i el que va representar. He vist barcelonisme pur, la unió de tot el barcelonisme reconeixent un mite, un referent i un culer. Una lliçó per a tothom.
Defensant la moral i l'honestedat de pensament i la seva protecció davant de qualsevol (un dels principis que definien la figura de Johan Cruyff), he de dir, però, que em sap molt greu veure com alguns que van ser capaços de dir tantes coses dolentes només per fer mal al mateix Johan o a aquells a qui ell podia ajudar o defensar, ara, a través d'articles o de tertúlies pugen al carro del moment Johan. No m'interpreteu malament, donar el condol em sembla oportú i desitjable per part de tothom. Només faltaria. Però parlar ara de mite, de senyor del futbol, de cavaller del futbol... després d'haver dit bestieses contra ell, la seva família i amics, em sembla indignant. Ho sento, però algú ho havia de dir.
He llegit en un diari esportiu que aquest no era un moment per fer campanya. En el paràgraf següent deia que l'estadi del Barça no s'hauria de dir mai Johan Cruyff i que no s'hauria de parlar de presidència d'honor. Això no és una mena de campanya? I no és una mica, per dir-ho de manera elegant, poc oportú? En el mateix escrit es diu que el millor homenatge és el tribut de la gent i, quan la gent, sense entrar en si estem d'acord o no, s'expressa, aleshores no ens agrada i ho hem d'aturar aviat no sigui que algú s'ho prengui seriosament. Doncs hi estem d'acord, un diari no hauria mai de fer campanya, només hauria d'informar. I, especialment, un diari que es defineix com a independent i imparcial. No, senyors, una cosa és el respecte i una altra és aprofitar els moments de dol en benefici propi.
Cruyff, sempre estaràs al nostre cor i formaràs part del Barça i del barcelonisme. Tu has estat, sens dubte, un dels pilars principals perquè el Barça sigui el millor club del món. Gràcies, Johan. Eternament agraït!