Tard o d'hora arribarà el dia que les meves filles, consentides per un pare proteccionista i neuròtic, decidiran caure en braços d'un estrany i me'l presentaran com el primer home que ha sabut entendre els seus dies de Beavouir i les seves nits d'Austen. Aquella tarda en què m'hauran robat el ceptre de la masculinitat només tindré una qüestió de mínims per resoldre: has canviat mai d'equip de futbol? Llavors, amb el posat de tornada de tot me l'emportaré a passejar enmig d'un jardí de tulipes per donar-li una lliçó vital d'aquell que no ha viscut una guerra, no ha passat fam, ha prosperat en un sistema democràtic i ha parlat de com canviar el món des de les taules dels millors restaurants. El discurs serà planer per evitar-li una embòlia, i començarà amb un: “Mira, tu saps bé que res és per sempre, ni la mateixa vida, així doncs, encara menys ho pot ser una feina, una ciutat, o una parella.” Ell segurament seguirà caminant amb l'esguard clavat al terra esperant una advertència per a l'ús que farà del seu membre sota el meu sostre. Res d'això arribarà, perquè voto socialista i ja fa temps que vaig despintar banderes per aquella bajanada de la universalitat i tal. Així doncs, aniré a l'essència del discurs: “Tu saps la importància de ser fidel a un mateix per ser-ho amb els altres, i per això espero que no hagis canviat mai d'equip de futbol, perquè qui fa tal sacrilegi vol dir que es pixa sense pudor a sobre del llegat dels seus pares i, al cap i a la fi, renega sense miraments de tota una estructura ètica que va estretament lligada amb la història del club en qüestió. Ja sé que no és el cas, però si tu fossis d'aquests exabruptes morals, sàpigues que no puc permetre que t'acostis a la meva filla, perquè si t'has traït a tu mateix també la trairàs a ella, i ja et pots imaginar que el meu tresor no pot estar en mans de qualsevol subvencionat que no sap com viure un diumenge a la tarda ni conservar la seva pròpia identitat.” Serà llavors quan un silenci enigmàtic acaronarà el meu somrís de pare modèlic i per primera vegada des del naixement de la meva nena, em sentiré plenament feliç.