Flexibles

L'anunci de l'Espa­nyol, ara fa tot just una set­mana, de recu­pe­rar a par­tir de la tem­po­rada que ve el dor­sal número vint-i-u, reti­rat després de la mort de Dani Jar­que, ha aga­fat per sor­presa la majo­ria dels afi­ci­o­nats del club blanc-i-blau i, com era d'espe­rar, ha aixe­cat una certa pol­se­guera.

Per alguns ha sob­tat el moment de l'anunci, encara en plena tem­po­rada, sense cap motiu de neces­si­tat immi­nent i quan les pri­o­ri­tats de l'enti­tat són ara mateix mol­tes altres. Per altres, més que la forma, no aca­ben d'enten­dre'n el fons, perquè més enllà que el club pugui neces­si­tar en un futur no gaire llunyà aquest número, con­si­de­ren que pesa més el fac­tor sen­ti­men­tal i tot el que com­porta no fer ser­vir aquest “mític” dor­sal. Segu­ra­ment tots aquests argu­ments i molts d'altres que aquests dies deuen haver esgri­mit en ple debat els afi­ci­o­nats de l'Espa­nyol són del tot rao­na­bles, com també ho deuen ser els dels diri­gents del club per pren­dre aquesta decisió, que, tot sigui dit de pas­sada, ja feia temps que rumi­a­ven.

Tam­poc és el pri­mer cas en la lliga espa­nyola, ja que ara fa uns mesos el Sevi­lla va pren­dre la mateixa decisió amb el dor­sal setze d'Anto­nio Puerta. La Lliga només per­met tenir vint-i-cinc fit­xes del pri­mer equip i les neces­si­tats de plan­ti­lla els han conduït a no poder pres­cin­dir de cap dor­sal entre l'u i el vint-i-cinc.

Però el que més costa d'enten­dre de tot ple­gat no és la decisió de l'Espa­nyol, ni l'enuig d'una part dels seus segui­dors, sinó la poca fle­xi­bi­li­tat de la LFP en casos com aquests. Tan com­pli­cat seria fer excep­ci­ons en situ­a­ci­ons com aques­tes i per­me­tre a aquests clubs uti­lit­zar un dor­sal més enllà del vint-i-cinc? O, per fer-ho més sim­ple, la lliga d'aquí no podria fer com bona part de les d'altres països d'Europa que per­me­ten uti­lit­zar fins al número noranta-nou, per exem­ple, tot i tenir també un nom­bre limi­tat de llicències? Tan difícil és o sen­zi­lla­ment es tracta de con­ti­nuar sent ben encar­ca­rats i viure d'esquena a la rea­li­tat i al prag­ma­tisme?

Sin­ce­ra­ment, crec que no cos­ta­ria gens, i d'aquesta manera ens estal­viaríem polèmiques que no bene­fi­cien gens i més quan l'ori­gen de tot ple­gat té un fons amb tant de sen­ti­ment com aquest.