Un avís necessari
El dia de l'homenatge a Johan Cruyff, massiu, preciós, superant personalismes malaltissos de les diverses famílies culers, el Barça va oblidar el que ens ha deixat d'herència irrenunciable: control, possessió per després, no abans, construir el futbol d'atac. No passa res greu, però, en el tram de la temporada en què som i per tot el que podem fer, és el millor que ens podia passar; un avís per a navegants. Els jugadors, convençuts de guanyar un Madrid a la defensiva, fins que van començar a perdre; un equip petit i ple de por i un Luis Enrique apressat. De vegades, cal prendre decisions difícils, i impopulars. Cap dels sud-americans estava al nivell físic exigible. Calien canvis que no es van fer. Tranquils, però; només cal afermar-se en tot el que fins ara s'ha fet bé, i allunyar pors. Seguir el llegat de Cruyff. Si vols, pots.
Un avís que lliga molt amb el moment polític del país: els partits espanyols, l'altra cara de la moneda del PP, fan equilibris per poder no anar a eleccions, faran trampes al solitari. No hem de fer cas de cap cant de sirena. Ni creure en les bones paraules de Zidane, ni de Simeone, ni en les promeses de PSOE i C's. Per postres, tot el que era condició bàsica de Podem s'ha desfet com un bolado.
El repte esportiu i polític arriba ara. El públic del Barça vol viure en el llegat de Cruyff. No ha de ser impulsat per una premsa que, de vegades, crea una eufòria i uns elogis que, com deia molt bé Luis Enrique, ens fan més mal que bé. El Madrid venia a salvar la temporada de la lliga per enfortir-se a la Champions i nosaltres els hem donat alè. Als dos equips de Madrid. El mateix pot passar si algun incaut polític català votat per dur-nos cap a la independència creu que uns dirigents disposats a ser titelles de Madrid, com va acceptar Iceta, o un dirigents de C's, instal·lats en l'autoodi espanyolista, compliran aquesta vegada una paraula que mai, mai, cal recordar-ho, mai no han complert. Per ells, som colònia, i les metròpolis, en política i futbol, només tenen les colònies per fer-ne de paràsits.