Fortalesa mental
que mai recordem les paraules de Cruyff, “el futbol és un joc que es juga amb el cervell”
La impressionant ratxa d'imbatibilitat es va trencar, però no les aspiracions a guanyar el triplet. Feia partits que es veia venir perquè al joc li faltava més continuïtat. Gràcies al poderós talent del trident es doblegava rivals que plantaven cara. L'aspecte físic va ser determinant, a les acaballes del matx que van guanyar els blancs. Els partits jugats per Suárez i Messi lògicament va pesar molt, i Neymar tampoc va estar fi. L'arbitratge no va ser bo però no justifica la derrota. El futbol, entre altres coses, és sorprenent, ells marquen l'1-2 amb deu jugadors, inferioritat numèrica que podia haver sigut abans per l'entrada de Ramos a Messi en el primer temps, que era la segona. Quan tothom pensava que el Barça necessitava físic (Sergi Roberto), el mister va decidir tècnica (Arda) i el canvi no va funcionar. Coincideixo amb Luis Enrique que això ja és passat, i ara el planter ha d'estar més unit que mai. Quan escric aquestes ratlles ignoro el resultat de la Champions, però aquestes reflexions són vàlides fins a final de temporada. Quan el físic no arriba, per excés de partits,
jugar sempre els mateixos, etc., el posicionament és fonamental. Has de saber jugar amb el marcador que portes. Quan fa el gol Piqué que feia justícia, una innecessària passada al mig camp origina l'empat. Hi ha zones al camp on una errada penalitza molt, i més amb marcador a favor! Aquí ha d'aparèixer l'experiència d'algun jugador per suggerir jugar més fàcil i amb menys risc. Els dos gols d'ells van arribar per
les pujades dels seus laterals, amb la ja
coneguda transició ràpida dels blancs. Per guanyar aquest partit no només necessites motivació, que la tenien, fins que el físic diu prou –i aquí intervé l'entrenador amb canvis–, sinó concentració i posició permanents. Quan no pots guanyar un partit, no l'has de perdre. Us sona aquesta màxima, oi? Queden set partits de lliga, cinc de Champions i una final de copa segura. La capacitat de reacció i els jugadors que fins ara han jugat poc poden ser important. Ara més que mai recordem les paraules de Cruyff, “el futbol és un joc que es juga amb el cervell”. Gràcies, Johan!