Queda la tornada. Probablement, per a més d'un el que comentaré és poc significatiu en un partit de futbol i més en un partit de la lliga de campions, però veure un partit en directe, a l'estadi o per televisió, entre dos equips que treballen amb conceptes futbolístics diferents té el seu al·licient. I el fet que els apliquin amb convenciment el fa interessant. Ara bé, que un dels dos equips jugui amb el cronòmetre o contra el cronòmetre per defensar un avantatge en el resultat, tot i que és legal, també és mesquí segons els recursos que s'apliquin. Es pretén jugar poc. Molt poc. O gens. No jugar ells ni que ho faci l'adversari. I, a més, amb el resultat a favor el millor que volen que passi es que corri el temps com sigui. Si el joc està aturat no hi ha perill. Si s'atura molt es juga poc. Obvi. Ja no és una qüestió ni d'emoció ni de picaresca. És simplement una acció antiesportiva que busca com sigui perdre tot el temps possible per qualsevol excusa que t'ofereixi el joc i et permeti l'àrbitre. No voler jugar és un maldecap que l'àrbitre hauria de poder resoldre al terreny de joc amb més autoritat, contundència i solvència. Hauria de defensar l'espectador. I poques vegades ho fa. O no ho sap fer. I tampoc no aconsegueix gaire col·laboració. Es genera una tensió difícil de conduir pels que miren el rellotge segons els resultat.

Penso que és un frau per a l'espectacle, si és que algú pensa que els futbolistes participen en un espectacle. És clar que hi ha molt en joc. L'objectiu és superar l'eliminatòria i passar a les semifinals d'una competició preuada. També hi ha diners en joc per als clubs. Aconseguir-ho sense voler jugar és lleig. És clar que es fan tota mena de lectures d'un partit de futbol, i segons els colors de la samarreta que es llueixi encara més, però l'espectador que ha passar per taquilla, al marge dels colors i dels sentiments que els generi un equip, el seu, i de voler que guanyi majoritàriament no hauria de ser a qualsevol preu. Entrar en la dinàmica de perdre temps durant el partit i de fer comèdia esperant que passi el temps per trencar el ritme de l'adversari fa que l'actitud dels futbolistes i la tensió augmenti de to. Em sembla desagradable. D'altres pensaran que és el pragmatisme que apliquen alguns tècnics als seus equips per intentar contrarestar les qualitats i les capacitats de l'adversari o per gestionar un resultat favorable contra un rival d'entitat que li pot capgirar en qualsevol moment.

Tot el temps perdut, o que va perdre voluntàriament l'Atlético de Madrid en el partit d'anada al Camp Nou, depenent del resultat final d'aquí a una setmana, segurament es penedirà de no poder recuperar-lo per intentar passar a la fase següent de la competició. Si passa donarà per bona la pèrdua voluntària d'un temps que ja mai es podrà recuperar o farà bona la teoria de com passar una eliminatòria jugant el menys temps possible. Queda la tornada.