Progressa molt adequadament
el Sevilla ha derrotat el Fuenlabrada, el Rio Natura, el Baskonia, l'Herbalife
i el València
Victòria de set contra el Fuenlabrada, de nou contra l'Obradoiro, de deu contra el Baskonia, de vint-i-cinc contra el Gran Canària i de deu a València. I, fora de casa, perdent però competint a Màlaga (-5), a Badalona (-6) i a Múrcia (-4) i –aquí sí, juga, dutxa't i marxa sense fer soroll– desfeta a Barcelona de 54. Tot això el Sevilla, el Sevilla amb Ludde Hakanson al timó, jugant 26,5 minuts per partit i jugant sempre els minuts importants.
Hakanson, un base amb una personalitat forta i conciliada, formada d'humilitat i que sap que no es pot abastar la lluna sense tenir els dos peus a terra. Un jugador amb la felicitat d'un home decent a la cara, que va arribar al Sevilla a finals de gener amb 19 anys (i que tot just fa quinze dies que n'ha fet 20), a un equip que enllaçava cinc derrotes i que tenia el descens a només dues. Benvingut, va haver de conèixer els companys, interioritzar els sistemes i fer-ho amb rapidesa i efectivament. Des del primer entrenament, perquè Luis Casimiro, l'entrenador, és d'aquells homes que dorm amb el son profund dels honestos però que s'adequa al cànon de l'entrenador conservador i que, en aquesta situació de crisi, si Hakanson no ho hagués fet molt bé des del primer dia se les hauria enginyat per jugar (definitivament) amb Berni Rodríguez de base. Amb el veterà dels veterans.
Nou partits, cinc victòries i quatre derrotes, amb Hakanson jugant molt, dirigint. Cometent 2,7 faltes per partit i rebent-ne 2,7, dades que corroboren la singular qualitat del jugador perquè aquesta lliga, la de l'ACB, és sobretot una lliga de prejudicis. I si l'estadística d'un nouvingut com ell diu que comet 2,7 faltes i en rep 2,7 en 26,5 minuts, podem estar-ne segurs, és que en fa força menys i en provoca força més de les que li xiulen els àrbitres –el suec va debutar en la competició la temporada passada amb el Barça, però una cosa és aparèixer en una lliga i una altra que no té res a veure és jugar-hi–. Ludde Hakanson, un base tremendament anotador que a San Pablo no és ni tan sols la quarta opció ofensiva, però que, amb prou serenor, surt a 8,9 punts la peça. Amb 2,9 rebots, 3 assistències i 1,6 pilotes perdudes. I garantint un nivell defensiu entre alt i molt alt, perquè té aptituds i perquè sempre ha escoltat els entrenadors que ha tingut, també Xavi Pascual la temporada passada. Defensant, marcant el to als companys en un Sevilla que en aquesta seqüència de 5-4 surt a -1,1 punts per partit –sí, -1,1 malgrat el 108-54 encaixat al Palau–. Un -1,1 d'equip que Hakanson, en els seus 26,5 minuts, situa al +4,3. Atents, molt atents.
Hakanson es va incorporar l'estiu del 2011 al Barça i està lligat contractualment amb els blaugrana fins al juny del 2018, amb una possibilitat del club de tallar-lo aquest proper juny. A Sevilla n'estan encantats i ja han fet saber als rectors del Palau que si us plau i per favor la temporada vinent els el tornin a cedir. El Sevilla se'n deleix, lògicament, però si aquest món d'ombres encara no ha perdut del tot l'enteniment, la cua de clubs que l'haurien de voler a final de temporada hauria de ser sensacional. Entre aquests, també, clubs dels que juguen dos partits per setmana.