Tsunami al Calderón. L'eliminació, però, deixa un detall interessant: tot i la desastrosa decisió de Nicola Rizzoli de no assenyalar penal per mans de Gabi i, al mateix temps, no expulsar-lo (hauria estat la segona targeta groga), Josep Maria Bartomeu no va carregar contra el col·legiat, Luis Enrique no es va excusar en l'acció i els pocs futbolistes que van atendre els mitjans de comunicació tampoc van trobar en la greu errada un argument decent per explicar l'adéu d'Europa. I si m'ho permeteu, la gairebé totalitat del periodisme també ha caminat en aquesta direcció. Analitzar el present no és anar contra ningú com, evidentment, no ho era fa quatre dies l'estudi i la reflexió del Barça del triplet, el dels elogis.

No hi ha dubte que la resposta general és d'una maduresa poc habitual. Com si aquella idea de principis dels setanta que Laureano Ruiz va portar al futbol de base del Barça fins a convertir-lo cinc vegades consecutives en campió d'Espanya (fita no igualada encara); com si l'obra de Johan Cruyff (la primera copa d'Europa del club i quatre lligues consecutives, registre encara no repetit) de finals dels vuitanta i principis dels noranta, ja en el món professional, hagués calat fins a convertir-se en un fet cultural innegociable dins del club; com si les paraules de Pep Guardiola, l'entrenador que va sublimar el mètode fins a convertir el FC Barcelona en el millor club del segle XXI, fossin religió entre el barcelonisme (o entre la seva gran majoria de seguidors). No buscar l'àrbitre com a culpable de la crisi supera la tradicional mediocritat. Obrir el debat sobre les veritables raons de l'actual situació esportiva és d'una riquesa inimaginable no fa gaire a can Barça.

Ara, doncs, arriba el moment Luis Enrique. Cal que l'entrenador del Barcelona actuï, prengui decisions, trobi alternatives al mal moment de Leo Messi i Neymar, busqui la solució amb actuacions col·lectives, elimini els dubtes i retorni a les conviccions d'un equip que ha estat –i potser ben aviat ho tornarà a ser– la referència mundial de la pilota. Que sàpiga diagnosticar i solucionar el problema, sigui físic, mental o, simplement, de futbol. Per exemple, llegint una altra vegada aquells fulls del llibre del mètode que darrerament s'han passat per alt perquè tot ha girat al voltant del trident. Tot ha estat a les seves mans. I com ha anat bé no ha calgut res més. Ara sí. Ara calen més coses. Si el trident és menys trident l'equip és molt menys que un equip. I estarem d'acord que això no pot ser.

Per tant, i seguim parlant de fonaments, si el barcelonisme ho ha entès bé, no hi ha dubte que diumenge contra el València l'equip serà rebut com es mereix. L'afició no ha d'oblidar el que ha rebut d'aquests futbolistes i que la temporada no ha acabat. I, finalment, que tampoc no ho oblidi, el curs pot acabar sent fantàstic.