Tot és mental

El que ha pas­sat con­tra el València, con­tra els equips de Madrid –un i altre són mimètics en l'essen­cial– i la Real Soci­e­dad és resul­tat de la ment. El que més ràbia fa de tro­bar-nos com estem –gua­nyar la lliga i la copa seria un gran èxit– és que això ho sabem des de l'inici de l'herència ines­bor­ra­ble de Cruyff i tot el que amb anys va fer per can­viar la psi­co­lo­gia col·lec­tiva de la cule­rada.

Ell deia que “ si vols, pots”. El Barça no ha pogut quan ha fet un exer­cici de suficiència, ha jugat con­tra la idea de pos­sessió con­trol i jugar a l'atac i anar pel gol, ha tin­gut por o bé ha tin­gut pro­ble­mes interns. Una de les pos­si­bles raons que ningú no explica per enten­dre aital sidral.

El paral·lelisme amb la situ­ació política cata­lana i espa­nyola és més evi­dent que mai. A l'Espa­nya de l'esper­pent, res els va. Tenen caspa fins i tot els pre­sump­tes moderns, i, mira per on, la premsa va de pura i impol·luta i els ana­lis­tes polítics encara car­re­guen con­tra nosal­tres, sigui usant un ver­go­nyant diri­gent català que ens acusa de racis­tes, sigui que ho faci qual­se­vol diari que com­bre­gui amb la dreta extrema, el PSOE, el PP o alli­be­rats d'anys del comu­nisme en el PCE de Car­ri­llo. Trampa sobre trampa i pas segur, res de pene­di­ment: “Por el impe­rio, hacia España.”

A nosal­tres ens ponen totes: vots, sec­tors econòmics, sin­di­cats, actu­ació inter­na­ci­o­nal, con­versió de la gent vers l'inde­pen­den­tisme i, el súmmum, fins i tot C's –ahir mar­tell amb odi del naci­o­na­lisme– ens fa la gara-gara. La lec­tura és que tot són pro­ble­mes quan enllu­er­nem el món, més enllà de l'afany de per­so­na­lisme de qua­tre imma­durs. Hem fet coses mala­ment. Cer­ta­ment, l'hem ves­sada. Ens cal una diagnosi pre­cisa; s'ha tallar el pro­blema des­co­ne­gut per la massa, però amb cap. El seny és sem­pre bo en els fets col·lec­tius. L'equip titu­lar del Barça té tra­lla per temps amb només uns retocs. Cal apun­ta­lar on hi ha esquer­des, engrui­xir la plan­ti­lla gas­tant-se els euros que cal­gui, sor­tir amb el pit enfora després de tants anys de mes­tratge únic. Cal creure-s'ho altre cop.

Voler és poder. Si tots els esta­ments el club van a una un altre cop, la nau pot anar com aquests anys pas­sats a favor del vent. Voler és poder, i amb la tem­po­rada closa cal aga­far el bou per les banyes. Posar l'equip al dia.