El que ha passat contra el València, contra els equips de Madrid –un i altre són mimètics en l'essencial– i la Real Sociedad és resultat de la ment. El que més ràbia fa de trobar-nos com estem –guanyar la lliga i la copa seria un gran èxit– és que això ho sabem des de l'inici de l'herència inesborrable de Cruyff i tot el que amb anys va fer per canviar la psicologia col·lectiva de la culerada.

Ell deia que “ si vols, pots”. El Barça no ha pogut quan ha fet un exercici de suficiència, ha jugat contra la idea de possessió control i jugar a l'atac i anar pel gol, ha tingut por o bé ha tingut problemes interns. Una de les possibles raons que ningú no explica per entendre aital sidral.

El paral·lelisme amb la situació política catalana i espanyola és més evident que mai. A l'Espanya de l'esperpent, res els va. Tenen caspa fins i tot els presumptes moderns, i, mira per on, la premsa va de pura i impol·luta i els analistes polítics encara carreguen contra nosaltres, sigui usant un vergonyant dirigent català que ens acusa de racistes, sigui que ho faci qualsevol diari que combregui amb la dreta extrema, el PSOE, el PP o alliberats d'anys del comunisme en el PCE de Carrillo. Trampa sobre trampa i pas segur, res de penediment: “Por el imperio, hacia España.”

A nosaltres ens ponen totes: vots, sectors econòmics, sindicats, actuació internacional, conversió de la gent vers l'independentisme i, el súmmum, fins i tot C's –ahir martell amb odi del nacionalisme– ens fa la gara-gara. La lectura és que tot són problemes quan enlluernem el món, més enllà de l'afany de personalisme de quatre immadurs. Hem fet coses malament. Certament, l'hem vessada. Ens cal una diagnosi precisa; s'ha tallar el problema desconegut per la massa, però amb cap. El seny és sempre bo en els fets col·lectius. L'equip titular del Barça té tralla per temps amb només uns retocs. Cal apuntalar on hi ha esquerdes, engruixir la plantilla gastant-se els euros que calgui, sortir amb el pit enfora després de tants anys de mestratge únic. Cal creure-s'ho altre cop.

Voler és poder. Si tots els estaments el club van a una un altre cop, la nau pot anar com aquests anys passats a favor del vent. Voler és poder, i amb la temporada closa cal agafar el bou per les banyes. Posar l'equip al dia.