El partit de la Corunya s'havia de guanyar. I es va guanyar. Es presenta un final de temporada molt complicat, perquè les circumstàncies han portat el Barça a un cul-de-sac del qual és molt complicat que surti ben parat. Fins i tot guanyant les dues competicions en què encara és viu, lliga i copa, la impressió és que aquesta temporada no s'han complert els objectius que s'havia fixat la mateixa plantilla i el mateix club. El triplet era un somni i em sembla bé que un club com el Barça aspiri sempre al màxim, és a dir, surti a competir amb la voluntat de guanyar tots els partits i totes les competicions en què participa. Però cal tenir prou sentit comú per saber que mai no serà així, perquè si no el futbol seria previsible i, per tant, avorrit. Una cosa, però, és sortir a competir i a intentar guanyar-ho tot i l'altra, molt diferent, pensar que és un fracàs no aconseguir-ho. Però després del triplet de l'any passat i de la sensació que el Barça té un gran equip amb la millor davantera del món, es va donar per fet que amb això n'hi havia prou per tornar a repetir el triplet. Com si això fos fàcil. Hi ha tan pocs equips que l'han aconseguit, el triplet! Doncs imaginin dos i de consecutius! També hi havia la voluntat de ser el primer equip a guanyar dos anys seguits la Champions. Com si això fos fàcil. Si ho fos, ja ho hauria fet algú. Però es va instal·lar a l'ambient que el Barça ho podia fer o, més ben dit encara, que estava obligat a fer-ho. I, és clar, l'eliminació de la Champions ha estat com un galleda d'aigua freda per a tothom, començant pel líder d'aquesta plantilla, Messi, solidari amb els companys per obtenir títols, però egoista a l'hora de voler aconseguir Pilotes d'Or, posem per cas, per engrandir encara més la seva llegenda de millor jugador del món.

Com es gestiona una plantilla com la del Barça? Pot semblar avantatgista plantejar la pregunta en aquests moments, però és la clau del problema i, segurament, la resposta forma part de la solució. L'any passat Luis Enrique va tenir un problema amb Messi a Anoeta i la suplència de l'argentí va provocar un ensurt tan gran, que la millor solució va ser la de la pau pactada que va portar al triplet. Aquest any també s'ha perdut al camp de la Real Sociedad en un moment clau, quan la lliga estava en joc, quan l'avantatge que semblava decisiu per guanyar el títol s'estava esfumant. Però la reacció no ha vingut amb la derrota. Alguns es pregunten els problemes d'un gran planter i com la competitivitat i la superioritat al camp es dilueixen com sucre al cafè. Segurament els pocs canvis que fa Luis Enrique també volen dir alguna cosa. Hi ha qui ho interpreta com un toc a la directiva perquè no li van voler fitxar algun jugador que ell demanava. Home, seria de rucs fer una cosa així. També que els tres de davant ho juguen tot, ho facin o no bé. També és veritat que s'han afrontat tres competicions, moltíssims partits, sense gaires rotacions, amb jugadors que acumulen molts i molts minuts a les cames. Per tant, tot indica que l'entrenador no està content amb el fons d'armari que té a la banqueta, que els fitxatges tampoc no han estat al nivell esperat. Però tot això s'ha de deixar per al final de la temporada. Ara toca guanyar títols i encara n'hi ha dos en joc. Que s'han de lluitar fins al final!