Persones
Ahir, Luis Suárez va plorar. Ni les quatre dianes ni les tres assistències de dimecres. Ni els seus brutals 49 gols. Ni la seva gran temporada. Ni hi va pensar, en tot això. El killer del Barça està en un moment professional descomunal. I personal, també. I segurament per això, ahir va plorar. I aquestes llàgrimes expliquen molt bé la dimensió del personatge.
Luis Suárez és el padrí del dotzè projecte solidari del periodisme esportiu, aquesta joia del nostre col·lectiu que any rere any es preocupa d'aconseguir recursos per a entitats (invisibles, o quasi) que els necessiten. Enguany, per a l'Associació Catalana de Trastorns Metabòlics Hereditaris en la seva batalla contra la malaltia de la PKU (www.pkuatm.org). En la presentació, l'uruguaià va plorar. Va pensar en els seus fills, Delfina i Benjamín, i també en tots els que pateixen aquest trastorn. Veure la petita Candela demanant-li que celebri els propers gols amb una samarreta especial va ser motiu suficient perquè el crac mostrés tota la seva humanitat. Moment meravellós. La fera convertida en xaiet. I ho farà. I tant que ho farà! Encara que sap que l'exhibició del missatge de la samarreta li pot comportar una multa. Encara que parli d'infants malalts, de solidaritat, d'històries humanes i de persones. Està muntat així... Però ho volem veure. S'atreviran els comitès?
De vegades perdem el món de vista davant d'aquests herois del segle XXI. La transcendència del futbol, massa vegades mal valorada, equivoca conceptes i prostitueix essències que mai haurien de desviar-se del camí equivocat. Els valors de l'esport, a aquests nivells, s'acaben trepitjant amb l'excusa del resultat i dels diners. I ni una cosa ni l'altra mereixen passar per sobre de la decència. I és una llàstima. I Suárez ho sap perfectament. Ho ha patit i ho ha fet patir i per això, ahir, tots plegats, vam descobrir que darrere de la façana de tantes i tantes estrelles hi ha persones. I que el 9 del Barça val la pena. I després s'equivocarà i, és clar, el criticarem. I si no fa gols, en l'exercici de la nostra feina, també ho explicarem. I no ha de passar res. Des del respecte mutu. Des del to d'ahir.
I de la lliga, ja en parlarem un altre dia. Del Real Madrid, de l'Atlético de Simeone i d'aquestes quatre finals per tots a plegats. Avui abandonem la pilota. Parlem de persones.
Audiència i Puigdemont
L'Audiencia Nacional torna a la càrrega. La denúncia és de Manos Limpias, però la indecència, de molts més. Els magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri expressen clarament en el seu argumentari que marxarem ben aviat i, és clar, cal sumar moviments perquè això no es produeixi. Endavant, doncs. Ànims.
D'altra banda, el president de la Generalitat ha situat entre les mesures principals d'acció de govern demanar l'ingrés del Comitè Olímpic Català al COI. Cal que els dirigents del país apostin desacomplexadament per l'esport com a motor de progrés i engeguin iniciatives com aquestes. Un país esportiu és un país sa. Tenim pressa