La lliga no s'escaparà. Tot i els desajustos que l'equip evidencia, tothom tranquil. Amb unes llargues setmanes entremig de cada partit per recuperar forces, els enfrontaments contra el Betis, l'Espanyol i el Granada no admeten cap altre desenllaç que no sigui la victòria.

La vigília de Sant Jordi vaig tenir una conversa llarga amb Belletti, l'autor del segon gol contra l'Arsenal que va valer la nostra segona Champions, que actualment fa de comentarista per al gegant brasiler de comunicació O Globo. Qui va ser el lateral d'aquell gran equip de Frank Rijkaard, interpreta amb criteri les claus del futbol a partir de la seva experiència. Això és el que jo demano als exprofessionals que fan d'analistes, que m'expliquin allò que a mi, que no he jugat al seu nivell, se'm pot escapar o no puc saber.

Futbolísticament parlant, com m'explicaries què és la grandesa del Barça? Com la senties? Li vaig preguntar. Juliano Haus Belletti, que també va vestir les samarretes d'equips com el Cruzeiro, el São Paulo, el Vila-real, el Chelsea i el Fluminense, entre d'altres, em va respondre amb rapidesa. Ho tenia molt clar: “Per mi, la grandesa del Barça, així l'entenia i la sentia, era començar a jugar tots els partits, des del minut zero, amb la convicció que nosaltres érem els millors.” I aquesta sensació no era, em va matisar, una injecció d'autoestima abstracta, sinó una convicció fonamentada en els entrenaments: “En el dia a dia, treballes la capacitat tècnica individual i d'equip a uns nivells increïbles: els famosos rondos reforcen aquesta idea en el jugador del Barça. Mai, vestint la samarreta del Barça, vaig sortir a un camp amb la impressió que el rival era superior a nosaltres. Mai! Ni contra el Milan, ni contra el Chelsea, ni contra el Madrid dels galàctics. Mai! Nosaltres som els millors, i que guanyem o que perdem només depèn de nosaltres.” Paraula de Belletti. Grandesa, en el seu significat estrictament futbolístic, és això. Els detalls, els moments, els rivals, els àrbitres i totes aquelles variables que intervenen en el joc poden acabar determinant el resultat, però no poden alterar la idea. Aquest és el llegat.

Altres grans equips, per potencial, també poden tenir i segur que tenen interioritzada una gran seguretat en les pròpies forces. Fixeu-vos, però, en un detall que exemplifica el que vull dir: en els enfrontaments directes contra el Real Madrid de l'última dècada, els que han variat la seva manera de jugar sempre han estat ells. L'últim clàssic, que semblava que el jugàvem contra el Getafe de torn, n'és un exemple més. Perquè durant tots aquests anys, ells s'han sentit i se senten futbolísticament inferiors. Saben que ho són. Aquesta és la nostra victòria.