Fent camí

Si el Barça no hagués fet aque­lla pre­o­cu­pant des­con­nexió per­dent tot l'avan­tatge de punts que tenia en la lliga, i que era molt gran, estaríem par­lant de la manera de cele­brar el títol, però ara és tard per lamen­tar-se del que hau­ria pogut ser i no és. El cert és que el Barça ha can­viat en els dos dar­rers par­tits, va gole­jar escan­da­lo­sa­ment a la Coru­nya i ho va fer també con­tra l'Spor­ting a casa. Catorze gols en dos par­tits que han donat ales a Luis Suárez per gua­nyar la Bota d'Or. Però cal anar en compte. Con­tra els de Gijón el resul­tat va ser molt ampli, però el joc no va ser bo en algu­nes fases del par­tit. Ara, en la recta final de la tem­po­rada, alguns poden pen­sar que del que es tracta és de sumar punts i prou, per aixe­car títols. No els falta raó, perquè en la lliga no hi ha marge d'error i per gua­nyar-la els blau­grana hau­ran de sumar els nou punts en joc. I en la copa, a par­tit únic, pot pas­sar de tot.

No cal posar-se pes­si­mis­tes, una cosa tra­di­ci­o­nal en els culers, ni tam­poc inflar el pit abans d'hora, cosa que para­do­xal­ment també és molt culer, tot i que no tant com en el cas de l'etern rival. El Barça depèn d'ell mateix i això és una garan­tia. Però també és una espasa de Dàmocles que li penja damunt del cap. Esgo­tat el marge d'error amb les der­ro­tes con­tra el Madrid, la Real Soci­e­dad i el València, ara ha de creure més que mai en les seves pos­si­bi­li­tats per gua­nyar la lliga. Gua­nyar els tres par­tits, vaja. I per fer-ho, res millor que jugar com ho ha fet durant una gran part de la tem­po­rada: millor que els altres. Per tant tor­nem a la vella màxima: el més impor­tant són els punts, però la millor garan­tia de sumar-los és jugar millor que els altres.

El Betis, l'Espa­nyol i el Gra­nada són a pri­mera vista tres rivals asse­qui­bles. Però compte, els tres volen gua­nyar el Barça. El Betis, ja sal­vat, per arre­glar una tem­po­rada en què ha patit massa. I l'Espa­nyol i el Gra­nada, encara ara amenaçats, ja veu­rem com esta­ran després de la jor­nada vinent.Els anda­lu­sos neces­si­ten punts i l'Espa­nyol, que també, sem­pre vol gua­nyar el derbi, i més si li cal. Dit tot això, l'anàlisi és molt sim­ple. No hi ha marge d'error i la manera de gua­nyar la lliga és sumar nou punts.

El Barça, però, no pot ser víctima de cap por escènica. Té un onze molt bo i només haurà d'anar en compte amb els arbi­trat­ges, ja que en aquest final de tem­po­rada una des­con­nexió en un par­tit, és fatal. Per tant ha d'apli­car una filo­so­fia que en les lli­gues del segle XXI li ha fun­ci­o­nat mol­tes vega­des. Saber-se millor que els altres, però jugar amb la mateixa inten­si­tat o una mica més que el rival. Si cor­res i llui­tes més que l'altre, la diferència de plan­ti­lla ha de valer per gua­nyar aquests tres par­tits, asse­qui­bles a pri­ori, però peri­llo­sos perquè arri­ben en les tres dar­re­res jor­na­des.

Falla­ran el Madrid o l'Atlético? No cal comp­tar-hi. Uns perquè jugant mala­ment tenen un poten­cial ofen­siu que els ho resol tot, i els colc­ho­ne­ros perquè tenen aquell punt d'inten­si­tat i ràbia a la recerca de la victòria que els ha por­tat allà on són, amb un entre­na­dor que lluita fins al dar­rer segons i una filo­so­fia de fut­bol molt dife­rent de la del Barça, però efec­tiva per gua­nyar lli­gues. Dit això, el Barça ho té a les seves mans i si perd la lliga serà demèrit seu.