Opinió

Una qüestió mental

Cal visualitzar el partit amb el Sevilla com una oportunitat i no com un camí cap al fracàs

L'Espa­nyol s'ha ficat en un pro­blema, o més ben dit, s'ha tor­nat a enfan­gar en la lluita per la per­manència. Una bata­lla que sem­blava solu­ci­o­nada fa un mes, tot i que la necessària victòria per asso­lir els 40 punts encara no ha arri­bat. Pel camí, els juga­dors han anat dila­pi­dant un còmode avan­tatge res­pecte a la zona baixa: dos punts dels últims quinze en són la prova fefa­ent. Tot ple­gat, i per la cadència de resul­tats, aquesta tem­po­rada comença a recor­dar, i massa, aque­lla del gol agònic de Coro con­tra la Real Soci­e­dad. Era el 13 de maig del 2006, i pot­ser caldrà tor­nar a aga­far el manual de l'èpica, deu anys després, el dia 15 de maig con­tra l'Eibar. De moment, l'Espa­nyol no està en aquesta situ­ació tan crítica. Al con­trari, ho té tot al seu abast per liqui­dar la sal­vació diu­menge con­tra el Sevi­lla. Un equip, l'andalús, que no sap el que és gua­nyar a domi­cili en tota la lliga. Més enllà d'aquesta dada, el que més pre­o­cupa és el mateix Espa­nyol. L'equip blanc-i-blau es mira ara al mirall i s'espanta: pors, dub­tes, suor freda i ver­ti­gen. Uns ingre­di­ents que fan que els juga­dors sem­blin pit­jors del que ho són real­ment i que el tècnic apa­re­gui com un bufó que no té ni idea de filar amb cri­teri una tàctica cons­truc­tiva i pro­fi­tosa. La pressió enco­ti­lla uns juga­dors que difícil­ment poden expres­sar al camp tot el fut­bol que por­ten a dins. La feina prèvia per gua­nyar la final con­tra el Sevi­lla és pri­mer domar la bata­lla men­tal. I és que el prin­ci­pal adver­sari dels blanc-i-blaus no és el Sevi­lla, sinó una qüestió pura­ment psi­cològica per diluir el blo­queig que encar­tona molts juga­dors de la plan­ti­lla. Aquesta és la feina fei­xuga que ha de fer tot el grup al llarg de la set­mana. Visu­a­lit­zar el par­tit de manera posi­tiva i com una opor­tu­ni­tat amb marge d'error i no com un pas ine­lu­di­ble cap al fracàs. L'Espa­nyol és amo del seu destí i també així ho han d'enten­dre els afi­ci­o­nats: no és l'hora dels retrets, sinó dels aplau­di­ments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)