L'Atlético estava gestionant el seu enèsim 1-0 de la temporada i, en l'última jugada del partit contra el Màlaga, algú va llançar una pilota al camp mentre es produïa un contraatac dels visitants. Sembla que va ser un recollidor de pilotes, però és expulsat i sancionat l'entrenador de l'Atlético. Ho diu el reglament, però segurament molt poques vegades està tan encertat com aquesta. Ningú dubta que l'autor intel·lectual del fet és Simeone. Un gest antiesportiu més. Com la duresa sistemàtica, el camorrisme en les protestes, les pèrdues intencionades de temps, les trampes premeditades (com la de la pilota, o no regar la gespa, que també van passar contra el Barça). Una llàstima. Perquè l'equip de Simeone competeix molt bé, i s'ha de reconèixer encara que no es comparteixi la seva idea destructiva del futbol. Que no la comparteixo. Perquè, entre altres coses, les millors prestacions d'equips com aquest (o com els de Mourinho) requereixen que el rival aposti per tenir la pilota i pel risc d'atacar. Contra rivals iguals, no hi ha ni futbol ni hi ha res. Negació contra negació. Però això pot ser admissible. El que no ho és admissible és l'antiesportivitat. Que s'ha de castigar amb el reglament fins allà on arriba, però també amb mesures disciplinàries que siguin dissuasives de veritat. Però ni els àrbitres fan una cosa ni els organisme esportius fan l'altra.

Les noies del CN Sabadell guanyen la seva quarta copa d'Europa en sis anys. Senzillament memorable. El seu domini ens parla d'un equip llegendari. Però encara hi ha un efecte col·lateral meravellós. Com tots els grans esportistes i equips, estimulen els seus rivals a competir per millorar més. I al Sabadell li ha sortit un gran rival, La Sirena CN Mataró, que ja el va derrotar en la copa. I, a més, aquest esforç competitiu ha permès a les mataronines aconseguir també la copa LEN. L'esport català, més enllà de si és femení o masculí, està d'enhorabona.

Cinquè scudetto seguit de la Juventus. Mentre el calcio en conjunt continua sent una lliga de segon nivell, l'equip torinès continua creixent i és l'únic capaç de competir a Europa. Després del merescut descens administratiu, Conte i ara Allegri han retornat la Juve al nivell que mereix per història. No s'entreveu cap més bon competidor, de moment. Ni els històrics Inter i Milan. Una llàstima per al futbol.

El Barça de bàsquet no serà en la final four. No seria greu si la sensació fos que l'equip està en creixement, però és al contrari.

No és una xifra rodona (28 anys), però sempre és bo recordar que la valentia dels jugadors del Barça que es van enfrontar al president Núñez en el conegut motí de l'Hesperia va servir de detonant per canviar el rumb de la història del club. En lloc de ser un pla premeditat, l'arribada de Johan Cruyff va ser una reacció a aquella crisi. Una benedicció que encara dura.