Perspectiva en les decisions

Si tot hagués anat rodat, tal com els culers més ben acos­tu­mats espe­ra­ven, el Barça viu­ria ara immers en aque­lla tensió tan agra­da­ble de la Cham­pi­ons en el seu punt cul­mi­nant. Si res no s'hagués espat­llat, els par­tits de lliga serien la rutina obli­gada, amb els càlculs sobre quin dia cele­brar el títol com a al·lici­ent prin­ci­pal. I no jugar con­tra l'Spor­ting o al Villa­marín seria, per a algun juga­dor, gai­rebé un premi. En la pecu­liar i dis­cu­ti­ble alter­nança a la por­te­ria, Bravo s'hau­ria de con­for­mar amb la rutina i Ter Ste­gen viu­ria els par­tits amb majúscu­les, amb la presència asse­gu­rada a la seva segona final de la copa i llui­tant per acce­dir a la segona final de la Cham­pi­ons. Però el conte es va aca­bar de sobte. I amb l'eli­mi­nació al Cal­derón, l'ale­many va que­dar arra­co­nat, amb l'única garan­tia –abans de la lesió de Bravo– de jugar la final de copa. Un revés per a un juga­dor que ja ha insi­nuat en més d'una ocasió que té la paciència limi­tada. És pro­ba­ble que el des­cans sob­tat l'hagi fet rumiar.

De fet, no només han anat apa­rei­xent en diver­sos mit­jans els dub­tes de Ter Ste­gen i el pre­sumpte interès d'alguns clubs, sinó fins i tot alter­na­ti­ves que s'hau­ria plan­te­jat el Barça. Faria bé el club de plan­te­jar-se de debò, si és que no ho té ja prou clar, què vol a la por­te­ria. A Bravo, no se li pot retreure gaire res, però allar­gar aquest “ara tu, ara jo” no crec que porti enlloc. I per més greu que sàpiga, a vega­des s'han de pren­dre deci­si­ons. Amb valen­tia, amb res­pon­sa­bi­li­tat, amb sen­tit comú. I amb pers­pec­tiva. És clar que a Ter Ste­gen no se'l pot forçar, ni rete­nir-lo aga­fant-se al con­tracte. És més aviat qüestió de fer-li enten­dre que no és només l'aposta de futur. És hora d'actuar, i dei­xar-ho pas­sar, fer com si no hi hagués cap pro­blema, seria per­me­tre's un luxe gens con­ve­ni­ent. Amb l'ale­many, el Barça té por­ter per anys. Sense, fa de mal dir què pas­sarà la tem­po­rada que ve, d'aquí dues o tres. No cal jugar-se-la. Seria una llàstima que Ter Ste­gen, amb el poten­cial mos­trat i amb 24 anys aca­bats de fer, jugués el 22 de maig el seu últim par­tit amb el Barça.