Plom a les cames
costa tot més,
i el pendent,
encara que ja s'albira
el final, és força pronunciat
Al curs futbolístic li queden dos partits per tancar la lliga, més l'extra de la copa, i al Barça li pesa tot. Un creu que arribats a aquest punt, es pot utilitzar el mateix mecanisme per avaluar el joc que quan es va iniciar la temporada o un cop superada la meitat del campionat. Però no és possible, perquè els futbolistes estan fosos.
Queda el dubte de saber què ha succeït amb la forma física, perquè després de repetir-ho en més d'una ocasió seguida, Luis Enrique ens va garantir que l'equip estava millor que la temporada anterior i que enguany l'acabaria més bé. No ha estat així, perquè els futbolistes sembla que tinguin plom a les cames. Cada cop costa tot més, i el pendent, encara que ja s'albira el final, és força pronunciat.
Segur que l'estat d'ànim seria diferent si el Barça encara estigués lluitant per la lliga de campions, objectiu que malgrat tota la tralla de partits, aportaria un estímul als jugadors per activar-los les cames.
Malgrat l'ensopegada i la desil·lusió produïda a Europa, l'objectiu encara no és gens menyspreable, sobretot perquè si el Barça ensopega podria donar l'oportunitat a un dels seus rivals de fer un doblet inimaginable fa unes setmanes.
La propera pedra en el camí és l'Espanyol, que després d'haver guanyat el Sevilla ha esvaït pràcticament un any més el seu principal objectiu, que és no baixar a segona divisió. A Cornellà-el Prat, després dels ensurts de fa unes setmanes, que van fer recular l'eufòria per les ganes de fer la guitza al Barça, i un cop assolida gairebé la permanència, es tornen a posar en mode “fotre el Barça”, la qual cosa fa preveure un partit d'altíssima tensió, com el que es va viure en l'anada de la copa el mes de gener al Camp Nou.
Si algú temia pel to menor que havien agafat els derbis a Barcelona, després que els objectius en la temporada hagin estat tan antagònics –lluitar per trofeus vs. no baixar de categoria–, no es podrà dir que el de diumenge que ve no tindrà tots els ingredients per posar a cent tots els actors, dins i fora del camp.
En condicions normals, el plom que sembla que arrosseguen els jugadors dels dos equips hauria de conduir a un partit elèctric al començament i desgovernat per la falta de forces al final, però molt em temo que el derbi de diumenge a l'estadi tindrà de tot excepte futbol.
Si el Barça és capaç de fugir de la trampa en què es convertirà aquest partit i assoleix la victòria, sempre que els seus rivals directes no fallin, ja que el títol de lliga es resoldria llavors el mateix diumenge, quedarà un darrer partit a Granada, on ja no crec que el culer es torni gaire exigent amb el seu equip a l'hora de reclamar als seus jugadors una obra d'art al camp.
En aquests moments de la partida, i sense retrets pels incompliments sobre l'estat de forma, a can Barça ja només interessen les victòries, al preu que s'hagin d'assolir.
Ni les cames aguanten el que es pensava, ni el cervell funciona amb la lucidesa que s'esperava. En aquests dos partits, i que no serveixi de precedent, la victòria està per sobre de qualsevol altra circumstància.