Opinió

Plom a les cames

Cada cop
costa tot més,
i el pendent,
encara que ja s'albira
el final, és força pronunciat

Al curs fut­bolístic li que­den dos par­tits per tan­car la lliga, més l'extra de la copa, i al Barça li pesa tot. Un creu que arri­bats a aquest punt, es pot uti­lit­zar el mateix meca­nisme per ava­luar el joc que quan es va ini­ciar la tem­po­rada o un cop superada la mei­tat del cam­pi­o­nat. Però no és pos­si­ble, perquè els fut­bo­lis­tes estan fosos.

Queda el dubte de saber què ha succeït amb la forma física, perquè després de repe­tir-ho en més d'una ocasió seguida, Luis Enri­que ens va garan­tir que l'equip estava millor que la tem­po­rada ante­rior i que enguany l'aca­ba­ria més bé. No ha estat així, perquè els fut­bo­lis­tes sem­bla que tin­guin plom a les cames. Cada cop costa tot més, i el pen­dent, encara que ja s'albira el final, és força pro­nun­ciat.

Segur que l'estat d'ànim seria dife­rent si el Barça encara estigués llui­tant per la lliga de cam­pi­ons, objec­tiu que mal­grat tota la tra­lla de par­tits, apor­ta­ria un estímul als juga­dors per acti­var-los les cames.

Mal­grat l'enso­pe­gada i la desil·lusió produïda a Europa, l'objec­tiu encara no és gens menys­pre­a­ble, sobre­tot perquè si el Barça enso­pega podria donar l'opor­tu­ni­tat a un dels seus rivals de fer un doblet ini­ma­gi­na­ble fa unes set­ma­nes.

La pro­pera pedra en el camí és l'Espa­nyol, que després d'haver gua­nyat el Sevi­lla ha esvaït pràcti­ca­ment un any més el seu prin­ci­pal objec­tiu, que és no bai­xar a segona divisió. A Cor­nellà-el Prat, després dels ensurts de fa unes set­ma­nes, que van fer recu­lar l'eufòria per les ganes de fer la guitza al Barça, i un cop asso­lida gai­rebé la per­manència, es tor­nen a posar en mode “fotre el Barça”, la qual cosa fa pre­veure un par­tit d'altíssima tensió, com el que es va viure en l'anada de la copa el mes de gener al Camp Nou.

Si algú temia pel to menor que havien aga­fat els der­bis a Bar­ce­lona, després que els objec­tius en la tem­po­rada hagin estat tan antagònics –llui­tar per tro­feus vs. no bai­xar de cate­go­ria–, no es podrà dir que el de diu­menge que ve no tindrà tots els ingre­di­ents per posar a cent tots els actors, dins i fora del camp.

En con­di­ci­ons nor­mals, el plom que sem­bla que arros­se­guen els juga­dors dels dos equips hau­ria de con­duir a un par­tit elèctric al començament i des­go­ver­nat per la falta de for­ces al final, però molt em temo que el derbi de diu­menge a l'estadi tindrà de tot excepte fut­bol.

Si el Barça és capaç de fugir de la trampa en què es con­ver­tirà aquest par­tit i asso­leix la victòria, sem­pre que els seus rivals direc­tes no fallin, ja que el títol de lliga es resol­dria lla­vors el mateix diu­menge, que­darà un dar­rer par­tit a Gra­nada, on ja no crec que el culer es torni gaire exi­gent amb el seu equip a l'hora de recla­mar als seus juga­dors una obra d'art al camp.

En aquests moments de la par­tida, i sense retrets pels incom­pli­ments sobre l'estat de forma, a can Barça ja només interes­sen les victòries, al preu que s'hagin d'asso­lir.

Ni les cames aguan­ten el que es pen­sava, ni el cer­vell fun­ci­ona amb la luci­desa que s'espe­rava. En aquests dos par­tits, i que no ser­veixi de pre­ce­dent, la victòria està per sobre de qual­se­vol altra cir­cumstància.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)