Doblet pecaminós
Tres victòries separen el Barça de tancar una temporada amb quatre nous títols a la vitrina (supercopa, mundial, lliga i copa), i és curiós, perquè aquests dies en l'ambient culer sembla que hi ha més ganes d'autoflagelar-se que de celebrar res. Segurament és necessari expiar la culpa per no haver guanyat el triplet per segon any consecutiu, per haver deixat les semifinals de la Champions a les mans dels infidels o per estar vivint en pecat amb un futbol de perfil baix des de l'hivern. Ja em perdonareu, però d'això se'n diu falta d'autoestima. Perseguir la perfecció és sa, exigir-se-la és malaltís. El Barça pot ser víctima del seu èxit el 2015, d'un curs excessivament exigent, de les lesions de la tardor, de la dura sanció de la FIFA i de la quota d'errors que l'ha conduït a confiar l'esprint final a només dotze o tretze jugadors, però aquest equip no s'ha de retreure res arribats a aquest punt i si alguna cosa no es pot permetre ningú, ni l'equip, ni el club inclosos afició i entorn, és no valorar els títols que encara té a l'abast i tota la feina que hi ha al darrere. El Barça fa temps que va superar el mite de l'Holanda de Cruyff –campió del futbol més enllà de la derrota final–, perquè ha estat capaç de fer el millor futbol i guanyar-ho tot. Però el Barça de Cruyff va passar per Kaiserslautern; el de Rijkaard ho va passar malament a París; i el de Guardiola es va arrossegar a Lió i a Stamford Bridge abans de les sis copes del 2009. La grandesa sempre ha necessitat dosis suplementàries d'esforç, de competitivitat i d'ofici, en definitiva, d'ambició, perquè de vegades el talent no pot amb tot. El Barça de Luis Enrique es troba en aquesta situació. Fa un parell de mesos que va amb el dièsel i ara, a més, amb la reserva, però vol tornar a guanyar aquesta lliga i, amb el que li queda, ha guanyat els tres últims partits (16-0) i intentarà guanyar els tres següents (Espanyol, Granada i la final de copa). Si hi ha títol(s), tocarà celebrar-lo(s) i tant si n'hi ha com si no, caldrà autocrítica, revisar el que calgui i continuar fent història.