El Barça neces­sita gua­nyar i l'Espa­nyol també ho vol fer. Derbi calent, segur. No hi ha mit­ges tin­tes. Els blanc-i-blaus tenen coll avall que estan sal­vats, però si se'n volen asse­gu­rar sense depen­dre de ningú altre, hau­rien de pun­tuar al Camp Nou. I no cal dir que el Barça neces­sita gua­nyar els dos par­tits que li res­ten de lliga. I que això és un par­tit de la màxima riva­li­tat en què no s'hi val l'equi­distància. Per tant, voler la victòria d'uns és desit­jar la der­rota dels altres, com així ha de ser. I, és clar, les cir­cumstàncies són les que són i tot­hom recorda el Tamu­dazo. Però és clar que si el Barça gua­nya els seus dos par­tits, serà campió. I que l'obli­gació de l'Espa­nyol és anar a pun­tuar al Camp Nou, encara que els culers puguin inter­pre­tar-ho com ganes de tocar allò que no sona. Doncs és així: l'Espa­nyol té tot el dret del món de voler amar­gar la vida al Barça, però també té l'obli­gació de fer-ho s'hi jugui o no alguna cosa. I el Barça ha de gua­nyar si vol ser campió de lliga. El Tamu­dazo va ser pos­si­ble perquè el Barça de Rijka­ard l'hi va per­me­tre. Si hagués gua­nyat clara­ment, ningú recor­da­ria aquell gol del capità peri­quito.

O sigui que plan­te­ja­des així les coses, que cadascú faci la seva feina. Que els culers no se sor­pren­guin de la inten­si­tat que puguin posar-hi els peri­qui­tos, perquè és nor­mal que sigui així, que sur­tin al 120%. S'ha par­lat mol­tes vega­des de la super­mo­ti­vació de l'Espa­nyol quan juga con­tra el Barça, però té tota la lògica del món i forma part de la raó de ser de l'Espa­nyol, de la mateixa manera que forma part de la raó de ser del Barça gua­nyar el derbi. Alguns diuen que l'Espa­nyol no juga amb tanta inten­si­tat con­tra els altres grans equips de la lliga. No ho crec pas, el que passa és que l'Espa­nyol té les armes que té i de vega­des es veu superat ràpida­ment pels equips que tallen el bacallà en la lliga. I que amb el Barça és dife­rent per allò de la riva­li­tat. Doncs mirin, sabent això, que l'Espa­nyol farà tot el pos­si­ble per amar­gar la vida al Barça, la feina dels blau­grana és evi­tar-ho. Si sur­ten amb un punt més d'inten­si­tat que l'Espa­nyol, doncs tenen mol­tes opor­tu­ni­tats de gua­nyar el par­tit i de fer-ho clara­ment.

En aquest par­tit caldrà tenir en compte mol­tes coses. La tran­quil·litat dels peri­qui­tos i l'obli­gació de gua­nyar dels culers. No vol­dria par­lar de l'arbi­tratge, perquè el millor que podríem dir del col·legiat del matx, és que no sigui neces­sari valo­rar-lo en les cròniques. Però es pre­senta un par­tit apas­si­o­nant, un derbi del qual es par­larà molt de temps. Caldrà veure el perquè. Aquest any, el Barça ha eli­mi­nat l'Espa­nyol de la copa i s'ho va haver de tre­ba­llar.L'Espa­nyol sor­tirà al camp amb la volun­tat de donar una ale­gria als seus segui­dors, que han patit prou aquesta tem­po­rada i que no estan gens con­tents amb el seu equip ni amb el seu entre­na­dor. I sabent que hi ha la mirada del pre­si­dent xinès (o de la seva gent) fixada en tots i cadas­cun d'ells. I el Barça sap que no pot fallar, que els tres punts són impres­cin­di­bles per gua­nyar el títol o per tenir totes les pos­si­bi­li­tats a favor de fer-ho l'última jor­nada a Gra­nada, en un altre par­tit d'alta tensió. Saben quina és la millor manera que té el Barça d'evi­tar un Tamu­dazo? Doncs asse­gu­rar el resul­tat sense espe­rar als últims minuts. És a dir, sor­tir a gua­nyar i a bus­car un avan­tatge sufi­ci­ent per no haver de patir.