Leicester City
és deixar
els grans
en entredit
o tombar quatre tòpics
Si comences una competició pensant que cal fer tot el possible per no baixar de categoria i acabes proclamant-te campió de lliga abans d'acabar-se el campionat és que alguna cosa ha fallat. Segur. Fer això en una lliga en què es mouen molts diners i apareixen com si res grans propietaris multimilionaris que volen tenir un club de futbol com a joguina econòmica i amb grans estrelles en pantaló curt jugant a futbol es pot considerar com la gran humiliació per als poderosos o com els valors de l'esport apareixen i els fa valer un dels participants més modestos. Que el Leicester City guanyi la lliga anglesa és deixar els grans en entredit o tombar quatre tòpics. L'esport permet viure situacions com aquesta.
Si això ho viu un club o ho celebra un altre que no és el teu, hi trobes totes les gràcies i virtuts. Si has de pair la celebració de la seva lliga essent seguidor d'un equip de la Premier que ha quedat amb un pam de nas probablement t'ho fa trontollar tot. Tots plegats voldran tenir memòria de peix per estalviar-se escoltar, sentir i veure que un club que ha guanyat ben poca cosa en 132 anys d'història ja pot anar pensant que la temporada que ve jugarà la lliga de campions sense fer cap fase prèvia i que a més li entraran un bon grapat d'euros al calaix, al marge de la satisfacció que suposa guanyar la lliga com un dels grans. Amb autoritat i dues jornades abans del final. Alguns dels favorits de sempre tindran dues setmanes de patiment per saber si podran treure el cap a Europa la temporada que ve per no tenir la regularitat que ha demostrat el Leicester, equip que ha fet al revés de la guineu de la faula. Ha persistit.
En el nou campió de la lliga anglesa, no hi trobes gran noms. El nom se l'han fet aquesta temporada i amb lletres grosses pel que han aconseguit. No han aportat una gran proposta futbolística però han derrotat els considerats equips grans amb senzillesa i esforç. Té mèrit. Alguns pensaven que s'havien equivocat de lliga. I han jugat la de la part de dalt de la classificació, guanyant-la. Es pot considerar que és un contrasentit dins la lògica que no té el futbol. El mateix que ha passat amb la classificació de l'Atlético per a la final de la Champions. Ha deixat fora el Bayern de Guardiola amb una millor proposta futbolística a la qual mai no ha renunciat. Sempre ha tingut la voluntat de jugar a futbol i allunyar-se de fer trampes i comèdia. L'Atlético té mèrit però arriba a la final jugant el mateix joc però ho amb propostes molts diferents. El tracte a la pilota no és el mateix. Als professionals del futbol, als adversaris, tampoc. Ho fan amb les eines que els permet el reglament, la interpretació del seu entrenador, i la seva èpica arriba on l'àrbitre els permet. Alguns aprofiten ara per criticar Guardiola per haver quedat fora de la final. S'equivoquen. La seva proposta continuarà. Guanyi o perdi. I perdurarà. I evolucionarà. Amb respecte.