Con­ti­nua el sus­pens (i també el mal joc del Barça) pel que fa a la Lliga BBVA, que avui viurà a par­tir de les cinc de la tarda una jor­nada emo­ci­o­nant; i, amb relació a la Cham­pi­ons, pre­fe­reixo no dir res perquè em supera el res­sen­ti­ment pel fet que hagin arri­bat a la final un equip madri­leny que des­tru­eix joc i un altre que pràcti­ca­ment no n'ha creat davant de rivals poc exi­gents. Així és que comen­ta­rem un tema que tenia pen­dent des que qua­tre peri­o­dis­tes espor­tius (Laura Brugués, Ivan San Anto­nio, Xavier Masachs i Marc Mun­det) van deba­tre a la Uni­ver­si­tat de Girona sobre el peri­o­disme i l'esport d'elit. O sobre la relació entre els peri­o­dis­tes i els espor­tis­tes d'elit, sobre­tot els fut­bo­lis­tes i més sin­gu­lar­ment els del Barça. Va ser fa unes set­ma­nes en una acti­vi­tat pro­gra­mada dins de la Set­mana dels Rahola, però no ha cadu­cat res del que van expo­sar, sinó al con­trari. Des de les seves dife­rents experiències i pers­pec­ti­ves, tots qua­tre van coin­ci­dir a afir­mar que s'ha posat obs­ta­cles per acce­dir als fut­bo­lis­tes del Barça i que la relació va fent-se més dis­tant: par­lar-hi cada cop és més difícil. En tot cas, cadascú con­si­dera diver­sa­ment quins són els motius del perquè o si aquesta deriva depèn més de la influència dels entre­na­dors, a par­tir de Guar­di­ola, dels juga­dors o de la direc­tiva. En el cas dels entre­na­dors, va dir-se que Guar­di­ola ha fet mal a la premsa espor­tiva perquè va ser el pri­mer que, uti­lit­zant de la manera que va voler els peri­o­dis­tes amb la seva seducció i els seus èxits, va mar­car distància entre els peri­o­dis­tes i els juga­dors bar­ce­lo­nis­tes. Tot sota el seu con­trol. Però pot­ser també és la direc­tiva qui vol exer­cir el con­trol i, a la manera de tan­tes ins­ti­tu­ci­ons i empre­ses, fil­trar tota la infor­mació i donar-la als mit­jans des del seu propi gabi­net de comu­ni­cació. O més aviat són els juga­dors, que, cada cop vivint més en un núvol, volen man­te­nir-se aïllats dels peri­o­dis­tes (i també dels afi­ci­o­nats) men­tre con­trac­ten empre­ses que cons­tru­ei­xen la seva imatge i ges­ti­o­nen el seu per­fil a les xar­xes soci­als.

Crec que els qua­tre peri­o­dis­tes tenen raó en lamen­tar que els juga­dors del Barça siguin cada cop més inac­ces­si­bles. També, insis­teixo, ho són per als afi­ci­o­nats. Un exem­ple és la decisió, que s'atri­bu­eix a un Luis Enri­que mimètic del Mou­rinho del Real Madrid, de no per­me­tre que els peri­o­dis­tes (i els afi­ci­o­nats) viat­gin en el mateix avió dels juga­dors, cos tècnic i direc­tius.
Cir­cula que l'entre­na­dor va moles­tar-se perquè es van difon­dre fotos inva­so­res de la inti­mi­tat.
I és així que, junt amb l'ús que feien dels viat­ges mit­jans vin­cu­lats a la cen­tral lec­hera, es
jus­ti­fica aquesta mesura. Com també es jus­ti­fi­quen fil­tres i con­trols a par­tir de certs com­por­ta­ments mediàtics. Segur que paguen jus­tos per peca­dors, però l'acti­tud de cert (anti)peri­o­disme espor­tiu és tan injus­ti­fi­ca­ble com les bar­re­res que van posant-se entre fut­bo­lis­tes d'elit i la resta.