En el futbol estimem la gent que té principis, qui sap d'on ve i on és. Qui no amaga el seu passat. La resta, els qui solament són d'on cobren sense tenir cap sentiment per tot el que s'ha fet per ells mereixen que se'ls apliqui aquella dita heràldica: “ No diners, sinó lleialtat” (Non aes, sed fides). Massa aspirants a Figo hi ha en aquest món de cracs amb peus i cor d'enze. Zidane era del Barça i la professió –i la tossuderia de Núñez contra Cruyff– i la trajectòria posterior el van dur a ser del Madrid, lògic; com al revés Iniesta, i així tants i tants. És lògic. Pitxi Alonso és del Barça, però va ser un gran davanter de l'Espanyol, al revés que Víctor Álvarez, un jugador honest al Barça que sí ha que triomfat a l'Espanyol sense mai amagar la seva trajectòria; com ha de ser. Són professionals i s'ha de defensar la feina, res a dir. Víctor Valdés, molt seu, de vegades massa, pot acabar a l'Espanyol. Si té memòria, res a objectar; si no, fa com el doblement afortunat experiquito Sergio Gracia, un valor explanter del Barça, on no va triomfar, que en una setmana li va tocar dues vegades la loteria a la seva dona. Quina sort! L'ha anada a gaudir de jugador mig jubilat al costat dels pous de petroli, tot oblidant, d'altra banda –el noi és afortunat, però no té memòria. Com tampoc en té el futbol espanyol, en què, els últims mesos, cueja un cas fosc de presumpta compravenda de partits en què està involucrat i imputat l'Osasuna. El futbol mou molts diners i pocs clubs no són d'uns amos milionaris, siguin xinesos, àrabs, indonesis o vés a saber, però la gent és lleial als seus sentiments. Malgrat que no em cansaré de repetir, contra qui calgui, entre ells el meu amic Toni Segura, que sí que es canvia d'estimació a un club. Conec i he conegut un munt d'alumnes que fora de la influència dels seus pares, en fer-se i autònoms, emancipar-se i conèixer la fosca història del Madrid feixista de Bernabéu o del poder de rics del Bayern, han canviat de club afectiu. Ho han fet per lleialtat a les seves idees; com ha de ser. Com cavallers medievals. Els diners per a qui visqui del futbol, per a la resta, emocions nobles.