Ja va sent hora, Milos
La genialitat no acostuma a deixar indiferent ningú. I menys si està amanida amb un tarannà d'absència, de menfotisme amb tot el que l'envolta, de mirada inexpressiva. Impossible desxifrar, en l'èxit o el fracàs, què passa pel cap d'aquest talent nascut a Valjevo fa 29 anys.
Milos Teodosic és el mateix que fa quasi una dècada va fustigar Espanya en la final de l'europeu sub-20 del 2007 –MVP, amb 16,5 punts i 5,3 assistències en tot el torneig– i, tres anys més tard, es va inventar un triple ple d'inconsciència tres segons abans del final per eliminar també la selecció espanyola del mundial de Turquia, en els quarts. No ha canviat ni tan sols el look, ja llavors amb barba. Indiscutiblement i per mèrits propis, el base serbi s'ha convertit en una de les estrelles de l'Eurolliga. Com a prova d'això, la seva elecció ara, per tercer cop, en el cinc ideal, fet que suposa que només el superen Navarro (5) i Diamantidis (4). És clar que el català i el grec ho han arrodonit amb títols i MVP de final a quatre. I Teodosic encara n'està orfe, per bé que, d'oportunitats, n'ha tingut. A cabassos.
La que jugarà a Berlín aquesta setmana serà la setena final a quatre. L'èxit, fins avui dia l'ha esquivat, castigant-lo per la seva inconsistència i falta de determinació a l'hora de la veritat. A l'hora de propulsar-se a l'eternitat. El que inicialment, en l'etapa amb l'Olympiacòs, podia atribuir-se a una falta d'experiència ha derivat en bloqueig mental, sobretot arran de la final del 2012 a Istanbul. Allà, com a base, va ser incapaç de frenar la caiguda al buit del CSKA i, en els últims tres cursos (tres semifinals perdudes), ha naufragat, o bé superat pels bases rivals o per la seva pròpia inoperància. Sense anar més lluny, en la semifinal del 2015, contra l'Olympiacòs, 2/9 en tirs de camp i 6 pilotes perdudes.
L'embolcall previ a la final a quatre ara és l'habitual. Teodosic ha excel·lit durant el torneig –16,3 punts, sostre de la carrera–, i també ha fet de les seves, com l'expulsió a Vitòria, embogit per l'arbitratge o el regal a Doellman al Palau en l'acció decisiva. Torna a afrontar el seu gran repte i ja va sent hora que l'aprofiti perquè, ni la paciència del CSKA és eterna ni l'Olimp li guardarà sempre el lloc que li té reservat.