Després del 5-0 contra l'Espanyol, de Piqué s'ha subratllat per sobre de tot, i en alguns llocs concretament, el to amable i conciliador del jugador amb el madridista Arbeloa, que s'ha acomiadat del seu estadi en el penúltim partit de lliga. Les seves paraules traient importància i reconeixent que ell no va estar bé en els desafiaments i les batalles que ha mantingut amb altres esportistes, especialment amb el madridista, força barroeres i amb un punt de mal educació, van estar bé. Això, d'una part, la part que des de Madrid, i el madridisme els faltava diumenge al vespre per completar el relat que des d'allà es vol imposar per anar formant el puzle que cada dia ens proposen amb la seva agenda informativa. Sí, preguntar-li a Piqué sobre Arbeloa, que fes unes boniques declaracions i es tanqués un dia idíl·lic per qui, estranyament, el madridisme ha configurat com el seu referent intel·lectual les darreres temporades.

Que Piqué anés per Arbeloa, no abans-d'ahir, sinó fa setmanes, el va fer rebaixar-se força. Ell està per altres vols, molt més alts i imperials i no per batusses de baixa estofa amb gent que es mou molt bé al fang.

El que em va agradar diumenge del central català va ser el Piqué en gran, el jugador que quan es posa en mode de portaveu del vestidor o del club, o en pensador sensat llueix com el 5-0 que va marcar el Barça a l'Espanyol.

Piqué ha de ser molt més que la mofa que el central ha estat fent sovint de si mateix aquests anys i, especialment, aquesta temporada, aprofitant que quan el vent anava de cara era qui més inflava el pit i en les derrotes s'amagava com un covard.

Piqué va estar deliciós diumenge quan va donar un copet d'ànim a l'esquena al nou ninot del barcelonisme al Camp Nou, Pau López, que també té pinta de bon noi i, si ho prova, d'esdevenir un personatge gran al seu equip o allà a on vagi. Piqué, en la seva versió més canalla, diumenge ho podria haver cremat tot i fer les delícies dels hooligans blaugrana ironitzant i mofant-se del porter de l'Espanyol, igual que la resta de jugadors, i va optar per la classe, per l'educació i per mantenir les formes, però especialment per respectar un professional, un company de feina que no va tenir una bona tarda, perquè és molt dur endur-se cinc gols, però encara més si algun porta una pífia amb segell propi.

Donem per tancada la carpeta del Piqué més canalla i vulnerable que fa de pallasset en nom del Barça, i obrim la d'un futur capità que sap estar en la derrota i en la victòria, especialment en aquesta darrera, en què sovint, quan t'has emborratxat de títols, acabes perdent el nord, els orígens i a qui representes.

Sort al Barça en aquest darrer partit, en què tindrà en contra el rival, un estadi força maleducat, potser incentius inconfessables pels del Granada i tres quartes parts de la Península. Tant és, l'equip, la dinàmica dels culers és bona a arribats a aquest últim partit.

En la victòria i en la derrota, grandesa, que és la que mereix i ha d'acompanyar el Barça. Piqué sembla que ja està més que capacitat per posar-se al capdavant de tot això, per ser un exemple de com s'ha de celebrar un títol de lliga: respectant els rivals, els companys i, per sobre de tot, el futbol i el Barça.