Models de negoci
o esdevenir una illa, bo i sabent que
les illes, aïllades estan?
No hi ha activitat econòmica que funcioni sense plans estratègics a mitjà i llarg termini. La fórmula 1, també, però amb dificultats afegides. La més evident, que el llarg termini no existeix. El Circuit de Barcelona-Catalunya té contracte fins al 2019. Fins ara l'ha renovat sempre, però, com diu la lletra petita dels fons d'inversió, rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures. És a dir, que el 2019 ja en parlarem. Potser ni Bernie Ecclestone s'asseu ja a la taula de negociacions.
L'altra problemàtica és la viabilitat financera, cada cop més a curt termini. De tant picar pedra amb promocions a Rússia i l'Àsia, els gestors del Circuit s'han adonat que els 100.000 espectadors que acostarien el compte d'explotació a l'equilibri no tornaran mentre el context econòmic regional (sud-oest d'Europa) i la realitat esportiva de l'Estat espanyol (sense els títols de Fernando Alonso) no canviïn. Per tant, rendits a l'evidència i amb un govern municipal de Barcelona que fins ara ha vist la F-1 com una despesa i no com una inversió, al Circuit no li ha quedat cap més alternativa que llançar-se a explicar justament això, que els (per ara) 10 milions d'euros que, d'una manera o altra, el món públic aporta a la viabilitat del Circuit de Catalunya S.L. són una inversió amb un retorn extraordinari. Ja no en termes d'imatge –vist que alguns grups polítics emergents no comparteixen la realitat de Barcelona com a pol turístic–, sinó en clau socioeconòmica, amb traducció directa en activitat productiva i en llocs de treball. I, per tant, en ingressos via impostos (una altra cosa és que, de moment, encara no ens els quedem aquí), vitals per atendre les necessitats ciutadanes.
Des del 2009, el Circuit encarrega un estudi de l'impacte econòmic de la seva activitat. El que va començar sent una dada que calia tenir és ara l'eina imprescindible per entendre què ens hi estem jugant. Per qui no entengui què són 340 milions, els 60 milions d'IVA que generen o els 40 milions de despesa directa a la ciutat de Barcelona d'uns visitants que provenen majoritàriament de fora de Catalunya i de l'Estat espanyol, un parell de dades ben tangibles: les empreses que treballen per al Circuit en règim de concessió fan 10.000 contractacions cada any. No només treballen per al Circuit, però tot ajuda a la viabilitat. I l'altra: els hotelers del Vallès han fet saber que els dies de test dels equips de F-1 al Circuit són els que els permeten fer beneficis (i per tant, invertir i contractar) al cap de l'any.
Des d'una perspectiva democràtica, a qualsevol model econòmic se li ha d'exigir sostenibilitat, igualtat d'oportunitats, mecanismes correctors i estratègies de suport als més vulnerables. Per oferir serveis i assistència calen diners. Podem continuar sagnant les classes baixes i mitjanes amb impostos i acabar sense consum, sense serveis i, empobrits, convertir-nos en la gran comuna autàrquica del segle XXI. O podem aprofitar les oportunitats de negoci, les que ens hem treballat i les que se'ns presenten, abans que se les emporti el veí llest. És a dir, podem tenir un model de negoci d'èxit o esdevenir una illa, bo i sabent que les illes, aïllades estan.