S'acaba la lliga de primera divisió i, sense cap segona fase –eliminada fa anys la promoció–, els equips tanquen la paradeta. Tots no, és clar, perquè alguns encara tenen feina, i de la bona. Queden les tres grans finals, i n'hi ha un que en disputarà dues. I en només quatre dies de diferència. El Sevilla buscarà dimecres a Basilea el seu tercer títol consecutiu de l'Europa League, contra el Liverpool, i diumenge lluitarà contra el Barça al Vicente Calderón pel de copa. Amb combinacions i rotacions que devien provocar maldecaps no només als encarregats de scouting dels rivals sinó també als aficionats enganxats als jocs que tenen en compte el rendiment dels jugadors en cada jornada, el cas és que Unai Emery ha sabut guiar l'equip en una temporada irregular en la lliga. Lluny de la zona Champions, i amb un sorprenent balanç de cap victòria com a visitant en tota la lliga. Tot i això, els andalusos tornaran a jugar competició europea la temporada que ve, i si guanyen dimecres el Liverpool seran a la Champions.

En qualsevol cas, tot això són efectes col·laterals i futurs. El present són les dues finals en la mateixa setmana. Un caramel que relativitza un tòpic que sentim molt sovint. “Ens hem de centrar en la lliga; és la competició que ens interessa”, diuen molts entrenadors quan hi ha eliminatòries de copa. Sí, la competició domèstica mana, però no cal llençar les altres. Avui dia, no hi ha plantilles curtes. Més aviat, plantilles amb jugadors marginats o utilitzats amb comptagotes. Una bona gestió no vol dir canviar deu jugadors el dia que arriba la copa, sinó tenir l'encert de saber-los combinar. I obsessionar-se amb prospeccions de futur no té gaire sentit. Hi ha equips que es passen la temporada fent comptes i discursos sobre si arribaran a la zona europea. Per què? Per ser-hi la temporada següent? I com ho gestionaran, si hi arriben? Voler estar com més amunt en la lliga és l'objectiu natural, lògic i indiscutible de qualsevol club, només faltaria. Però no hi ha experiència més bonica per als seus aficionats que viure una final. I a vegades els que manen se n'obliden. El Sevilla en té dues, i de grosses, seguides. Acabi com acabi, només per la festa que es muntaran els sevillistes, ja els haurà valgut la pena.