Ahir va ser un dia de gols importants, com els de Suárez, i de resultats clau, determinants per a guanyar una lliga. Però no tots els gols decisius es van fer a la península Ibèrica. Com a mínim dos, de ben transcendentals, van ser marcats a Ciutat de Mèxic. Perquè allà la FIFA va acceptar com a membres de ple dret amb el número 210 i 211 Kosova i Gibraltar, les dues bèsties negres de la diplomàcia espanyola. El mateix dia. En el cas de Gibraltar, a favor dels llanitos hi van votar 172 països, i només 12 en contra. En el cas de Kosova no és que hi hagués tampoc gaires problemes, però la cosa va estar més equilibrada: 141 vots a favor i 23 en contra. En tots dos casos Espanya es va alinear amb la minoria.

Tots dos països podran, doncs, a partir d'ara participar en la copa del món. Una possibilitat que podria donar molt de joc polític si les seleccions de Kosova i Espanya quedaren enquadrades en un mateix grup. Espanya no reconeix aquest estat balcànic i vés a saber, doncs, què passaria amb el partit. Supose que acabarien per jugar-lo, acceptant viatjar a un país que diuen ells que no existeix, però sens dubte que hi hauria una polèmica important, vista la virulència amb la qual el govern espanyol tracta qualsevol cosa relacionada amb Kosova.

Amb aquestes dues noves incorporacions, la FIFA esdevé actualment l'organisme internacional amb més estats membres. A l'ONU hi ha 193 estats reconeguts i la FIFA en té 211, que no són divuit més perquè hi ha uns quants estats membres de l'ONU, com és el cas de Mònaco, que no tenen selecció de futbol. Els que no formen part de l'ONU i sí que formen part de la FIFA són en set casos països europeus: Anglaterra, les illes Fèroe, Escòcia, Gal·les, Gibraltar, Irlanda del Nord i Kosova. Una barreja de velles federacions britàniques, de territoris autònoms i de països unilateralment independents. Un malson, en definitiva, per a Espanya.