Té molt de mèrit guanyar la lliga a l'Estat espanyol. Als imponderables de la competició feta per una organització aliena, cal sumar-hi jugar sempre contra un públic més que hostil i uns medis de comunicació parcials. Tot el que han de superar d'extraesportiu Neymar o Messi seria aigua beneita si juguessin en l'equip del sistema.

Ara resulta que la notícia dels presumptes papers que inculpava operacions no gaire ètiques de Messi a Panamà no és certa. Que el que deia amb grans titulars el primer dia del serial de noms denunciats a El Confidencial –darrere hi ha la suposada progressia d'esquerres de l'Estat espanyol, amb seu a Madrid, és clar, on el nom del jugador del Barça anava a davant de ministres espanyols, actors espanyols i la tia del Rei d'Espanya, Felip VI de Borbó– no té la garantia suficient per haver embrutat amb total impunitat de manera universal el gran jugador argentí del Barça.

El progressisme espanyol, espanyol és, cosa que també vol dir que, veient els partits a jugar pel Barça contra el Real i l'Atlético de Madrid, potser van creure que ja els aniria bé una tal notícia gens ferma per fer mal i, de passada, ajudar els seus, els equips dels amos. El mateix que en la segona volta d'unes eleccions espanyoles en què ells es juguen el pa i la sal, nosaltres hem de salvar el que puguem i evitar que no ens divideixin, resulta que per la suposada esquerra espanyola els catalans només som moneda de canvi on poden treure sense vergonya càrrecs plens de corrupció tant el PP com el PSOE (el de Borrell és de Jurassic Park) o fer combinacions sobre Catalunya per poder frenar el nostre procés vers la independència sumant tots els ex haguts i per haver, això és, socialistes, comunistes, alternatius i assemblearis. Tots per l'Espanya de sempre, la seva.

Una lliga més, darrere hi ha una filosofia de futbol que és col·lectiva i creadora, alegre i positiva, pel públic i l'espectacle. Una hegemonia on es va fent forat a l'Espanya negra, per això s'exciten i deceben. Tant el Barça com Catalunya van obrint vies de llum per fugir d'una caverna i arribar al somni de la llum del sol, de la llibertat. I per endavant competir de manera noble per la copa contra el Sevilla.