Té molt de mèrit gua­nyar la lliga a l'Estat espa­nyol. Als impon­de­ra­bles de la com­pe­tició feta per una orga­nit­zació ali­ena, cal sumar-hi jugar sem­pre con­tra un públic més que hos­til i uns medis de comu­ni­cació par­ci­als. Tot el que han de superar d'extra­es­por­tiu Ney­mar o Messi seria aigua beneita si jugues­sin en l'equip del sis­tema.

Ara resulta que la notícia dels pre­sump­tes papers que incul­pava ope­ra­ci­ons no gaire ètiques de Messi a Panamà no és certa. Que el que deia amb grans titu­lars el pri­mer dia del serial de noms denun­ci­ats a El Con­fi­den­cial –dar­rere hi ha la supo­sada pro­gres­sia d'esquer­res de l'Estat espa­nyol, amb seu a Madrid, és clar, on el nom del juga­dor del Barça anava a davant de minis­tres espa­nyols, actors espa­nyols i la tia del Rei d'Espa­nya, Felip VI de Borbó– no té la garan­tia sufi­ci­ent per haver embru­tat amb total impu­ni­tat de manera uni­ver­sal el gran juga­dor argentí del Barça.

El pro­gres­sisme espa­nyol, espa­nyol és, cosa que també vol dir que, veient els par­tits a jugar pel Barça con­tra el Real i l'Atlético de Madrid, pot­ser van creure que ja els ani­ria bé una tal notícia gens ferma per fer mal i, de pas­sada, aju­dar els seus, els equips dels amos. El mateix que en la segona volta d'unes elec­ci­ons espa­nyo­les en què ells es juguen el pa i la sal, nosal­tres hem de sal­var el que puguem i evi­tar que no ens divi­dei­xin, resulta que per la supo­sada esquerra espa­nyola els cata­lans només som moneda de canvi on poden treure sense ver­go­nya càrrecs plens de cor­rupció tant el PP com el PSOE (el de Bor­rell és de Juras­sic Park) o fer com­bi­na­ci­ons sobre Cata­lu­nya per poder fre­nar el nos­tre procés vers la inde­pendència sumant tots els ex haguts i per haver, això és, soci­a­lis­tes, comu­nis­tes, alter­na­tius i assem­ble­a­ris. Tots per l'Espa­nya de sem­pre, la seva.

Una lliga més, dar­rere hi ha una filo­so­fia de fut­bol que és col·lec­tiva i cre­a­dora, ale­gre i posi­tiva, pel públic i l'espec­ta­cle. Una hege­mo­nia on es va fent forat a l'Espa­nya negra, per això s'exci­ten i dece­ben. Tant el Barça com Cata­lu­nya van obrint vies de llum per fugir d'una caverna i arri­bar al somni de la llum del sol, de la lli­ber­tat. I per enda­vant com­pe­tir de manera noble per la copa con­tra el Sevi­lla.