El Barça ha guanyat la lliga i han tornat a sortir els canons per dinamitar l'èxit esportiu de l'equip català. Té molt a veure amb l'univers que es construeix en les xarxes socials, en què els anònims, els rabiüts i alguns desaprensius a la vista de tothom s'han fet els amos de l'espai.

Ha estat guanyar el títol i fer una passejada per les xarxes, Twitter més concretament, per acabar escandalitzat. No només ja no es felicita el campió, fet que té un punt de comprensió perquè no és aquesta lliga un exemple d'esportivitat, sinó que es qüestiona que sigui un digne guanyador.

Hi ha una mena de maquinària que s'activa automàticament quan hi ha un aspecte susceptible de ser bombardejat, especialment en matèria catalana o barcelonista, cap on milers de franctiradors disparen a discreció utilitzant preferentment l'insult i la mentida per desqualificar. Entenc perfectament que hi hagi gent que no entengui el que estic escrivint, si durant el dia no perden ni un segon a observar les xarxes socials. Seguiu així, perquè sereu més feliços i estareu més ben informats.

Jo sempre havia acceptat com a part del joc que un cop s'acaba el que hi ha en disputa, cal felicitar el guanyador, a no ser que l'èxit s'obtingui a través d'una trampa descarada i inacceptable, que no és el cas. Admeto la lectura interessada des del Madrid per tal que la figura de Zidane quedi reforçada i es parli que el francès ja guanyat la seva lliga (?), com alguns col·legues han volgut transmetre des de dissabte al vespre. El que em sembla incomprensible és que s'hagi plantejat, per exemple a través d'enquestes, si el Barça ha estat mereixedor del títol. Insisteixo, si un ha estat mínimament esportista, és a dir, si almenys s'ha vestit de curt un parell de cops a la seva vida i ha competit per un objectiu d'equip, no pot posar mai en dubte el final d'una competició. La frustració d'haver perdut no està renyida amb el fet de reconèixer els mèrits del guanyador, al qual s'ha de felicitar o callar.

Aquesta nova línia marcada per un sector molt petit, però que és molt cridaner en els mitjans, està fent molt mal. Tant és així que cada cop més, per molts seguidors d'un equip, sembla que té més importància ser més antirival que anar a favor del teu equip. Sí, facin aquest exercici en el seu entorn i entendran la quantitat de gent que tacada, contaminada o embrutada per les passions que governen l'esport, cada cop més presumeix més de ser un seguidor antirival. Després no ens sorprenguem de les creuades de cables que apareixen per tot arreu, derivades del futbol.

En un sector majoritari del barcelonisme s'assumeix que els seus èxits a l'Estat tenen legions de detractors, rabiüts i gent que odia profundament el Barça i tot el que representa, i aquests mateixos barcelonistes també han convingut que ja no hi ha res a fer, perquè com més copes guanya el seu equip, més endins entren en el seu rival, cosa que fa impossible, arribats a aquest punt, una mica de sensatesa. Doncs bé, si no hi ha un punt de retorn al seny, donem per bo llavors que, com més endins, millor.