L'objectiu, la setmana passada, era guanyar la lliga. Una mica com a filosofia, tot quedava al marge per tal d'assegurar el títol de la regularitat, el més important que es juga any rere any. La lliga alguns la van donar per guanyada abans d'hora, quan el marge de punts era més que important poques jornades abans del final i, pel que fos, aquest marge es va perdre i el Barça va arribar a les cinc últimes jornades amb l'obligació de guanyar els cinc partits si només volia dependre d'ell mateix sense que li calguessin, per tant, les errades dels altres.I va fer bé de conscienciar-se, perquè l'Atlético va fallar, però el Madrid, no. I si el Barça és campió de lliga és per mèrits propis i perquè va assegurar aquests quinze punts que es jugava. Quinze punts de quinze i la lliga vint-i-quatrena al sac blaugrana. Per tant, primer objectiu complert. Ara ja toca la copa.

I el Barça ha de sortir a guanyar la copa. És un partit, al camp de l'Atlético de Madrid i contra un Sevilla que avui mateix es juga la final de l'Europa League i que arribarà amb un títol al sac i eufòric o amb una derrota i ganes de revenga. És a dir, un rival difícil que anirà al Calderón a guanyar el doblet o a salvar la temporada amb un títol. Difícil sempre, perquè el Sevilla és un bon equip. Però no està a l'altura del Barça, i tot i que els blaugrana hauran de jugar molt seriosament, han de sortir a guanyar el doblet. El que seria el seu setè doblet de la història. I si el Barça de Luis Enrique ho aconsegueix, seria una fita històrica, que no pot quedar amagada per la decepció de no haver aconseguit el triplet.

Quan s'acabi la competició i es comencin a saber els noms nous que s'incorporaran a la disciplina blaugrana i, també, les baixes que es donaran, potser també serà el moment d'analitzar per què el doblet, si es guanya el Sevilla, o només el títol de lliga, tenen aquest any un gust amarg. Un regust que podria ser pitjor si el Madrid acaba guanyant la Champions, no ho dubtin. I cal lluitar contra això. Guanyar la lliga sempre és una bona notícia. I fer el doblet és tan complicat que fins ara al Barça només li ha passat sis vegades en tota la seva història. El que és un fet excepcional és el triplet, guanyat dues vegades. I ja no diguem el sextet, el que va aconseguir Guardiola. Certament aquest any tot indicava que el Barça podria guanyar els tres grans títols. I els va lluitar fins al final. Però va caure en els quarts de final de la Champions. És un fracàs? Els grans clubs europeus saben que allò de guanyar-ho sempre tot és impossible. I donen molta importància a guanyar títols, però també, si no es guanyen, a arribar als quarts de final o a les semifinals de la Champions. Només el fanatisme més absolut ho pot negar. I els aficionats del Barça s'han acostumat a guanyar i tant de bo puguin continuar celebrant títols, però mai no es guanyarà sempre i com a equip gran que el Barça és han d'aprendre a valorar arribar als quarts o a les semifinals de la Champions. El problema és que alguns van donar per fet el triplet i això és una mala praxi, la que porta a la derrota i a la decepció tot i haver guanyat la lliga. Els que ho han de fer ja han analitzat, segur, què va passar en aquelles setmanes, però ara, després de la lliga, toca la copa. A guanyar-la!