La gesta del Granollers
I en una sessió ho fan tot
Pot passar desapercebut, per allò de reconèixer només els guanyadors i no valorar la resta, però el que ha fet el Granollers en aquesta edició de la copa EHF té un mèrit extraordinari. Difícil fer-ho millor.
Ho podem explicar amb números. El pressupost del club vallesà no arriba al milió d'euros. Els quatre equips participants en la final a quatre de Nantes. És a dir, l'amfitrió, el Chambery francès, i el Goppingen alemany, superen els quatre milions d'euros. Més de quatre vegades el pressupost del Fraikin Granollers. L'equip vallesà ha acabat tercer, després de caure contra el Nantes, tercer classificat en el campionat francès, en les semifinals i de superar el Chambery, cinquè en la LNH, en el partit per al tercer i quart lloc. Només per posar-hi llum. Per pressupost, el Granollers seria un equip de la zona baixa en la segona divisió francesa.
Podeu pensar: “I què? És esport i a la pista no hi ha diferències.” I tindríeu tota la raó. Només així s'explica el que ha passat. Però les diferències pressupostàries no tracten només sobre la contractació de talent. Tenen a veure amb moltes coses més. Equips superprofessionals que, com ha de ser, s'entrenen dues vegades al dia. Preparació de partits, sessions de vídeo, gimnàs, recuperació, entrenaments específics. A la capital del Vallès Oriental, això va diferent. Al matí, mentre els rivals s'entrenen, un és a classe, l'altre té pràctiques, el tercer treballa i el quart té ple a l'Ajuntament. A la tarda, quan tot va de baixada, es troben per entrenar-se. I en una sola sessió ho fan tot. Que si el vídeo, que si la preparació, que si les peses, la recuperació o l'entrenament específic. No es pot fer tot. S'ha de recórrer a allò imprescindible.
I aquí és on recau la grandesa del que ha fet el Granollers. “M'he demostrat que puc competir a aquest nivell”, em va dir un jugador eufòric d'haver aconseguit el tercer lloc. El que volia dir, en el fons, és que si amb la meitat de recursos poden fer això, què serien capaços de fer en igualtat de condicions? Però això ja és matèria per a un altre dia...