La gesta del Granollers

Pot pas­sar des­a­per­ce­but, per allò de reconèixer només els gua­nya­dors i no valo­rar la resta, però el que ha fet el Gra­no­llers en aquesta edició de la copa EHF té un mèrit extra­or­di­nari. Difícil fer-ho millor.

Ho podem expli­car amb números. El pres­su­post del club vallesà no arriba al milió d'euros. Els qua­tre equips par­ti­ci­pants en la final a qua­tre de Nan­tes. És a dir, l'amfi­trió, el Cham­bery francès, i el Gop­pin­gen ale­many, superen els qua­tre mili­ons d'euros. Més de qua­tre vega­des el pres­su­post del Fraikin Gra­no­llers. L'equip vallesà ha aca­bat ter­cer, després de caure con­tra el Nan­tes, ter­cer clas­si­fi­cat en el cam­pi­o­nat francès, en les semi­fi­nals i de superar el Cham­bery, cinquè en la LNH, en el par­tit per al ter­cer i quart lloc. Només per posar-hi llum. Per pres­su­post, el Gra­no­llers seria un equip de la zona baixa en la segona divisió fran­cesa.

Podeu pen­sar: “I què? És esport i a la pista no hi ha diferències.” I tindríeu tota la raó. Només així s'explica el que ha pas­sat. Però les diferències pres­su­postàries no trac­ten només sobre la con­trac­tació de talent. Tenen a veure amb mol­tes coses més. Equips super­pro­fes­si­o­nals que, com ha de ser, s'entre­nen dues vega­des al dia. Pre­pa­ració de par­tits, ses­si­ons de vídeo, gimnàs, recu­pe­ració, entre­na­ments específics. A la capi­tal del Vallès Ori­en­tal, això va dife­rent. Al matí, men­tre els rivals s'entre­nen, un és a classe, l'altre té pràcti­ques, el ter­cer tre­ba­lla i el quart té ple a l'Ajun­ta­ment. A la tarda, quan tot va de bai­xada, es tro­ben per entre­nar-se. I en una sola sessió ho fan tot. Que si el vídeo, que si la pre­pa­ració, que si les peses, la recu­pe­ració o l'entre­na­ment específic. No es pot fer tot. S'ha de recórrer a allò impres­cin­di­ble.

I aquí és on recau la gran­desa del que ha fet el Gra­no­llers. “M'he demos­trat que puc com­pe­tir a aquest nivell”, em va dir un juga­dor eufòric d'haver acon­se­guit el ter­cer lloc. El que volia dir, en el fons, és que si amb la mei­tat de recur­sos poden fer això, què serien capaços de fer en igual­tat de con­di­ci­ons? Però això ja és matèria per a un altre dia...