“No s'ha de barrejar política i esport.” Quantes vegades hem escoltat la frase? I de quantes boques diferents? I en quins moments? N'hi ha tants que no val la pena recordar-los. La final de la copa ja és, per si mateix, un esdeveniment esportiu polititzat d'entrada amb el mateix nom de la competició, que engega amb l'himne d'un estat. I així podríem anar posant exemples fins a no parar. Qui més barreja política i esport són els mateixos partits anant a buscar la gran capacitat d'atracció que tenen els esportistes per a la recerca dels vots. En aquesta mateixa tribuna de L'Esportiu, el 24 de juliol passat, enumeràvem un rosari d'esportistes que han passat per les llistes, els ajuntaments o fins i tot pel Parlament sota el paraigua d'unes sigles polítiques. Aleshores parlàvem de Pep Guardiola i Junts pel Sí, però no hi ha un partit que pugui aixecar la veu més que els altres. La política, un cop més, és a tot arreu i comença a esgotar el discurs (del color que sigui) que exclou els esportistes de la normalitat. Un metge pot opinar de política; un escriptor, també; i un peixater, i un advocat, i un... però un esportista, no. Política i esport. Pensaments curts de vista.

La decisió de la delegada del govern espanyol de no permetre l'entrada de cap estelada al Calderón no és innocent. És clar que no. La senyora Concepción Dancausa sap el que es fa. Pel PP, Catalunya és la millor arma electoral. I ara vénen comicis. I els seus s'hi juguen molt. Qualsevol moviment anticatalanista suma vots a Espanya, i és evident que no desaprofitaran cap oportunitat. I no són els únics, oi Pedro Sánchez? Juguen a amos i servents. Això és el que els posa. Diumenge, a Madrid, 1.490 agents de la Policia Nacional, 700 vigilants contractats per la Federació Espanyola de Futbol i 180 policies municipals estaran atents a les estelades. Dos cordons de seguretat i revisió ferma de les bosses i motxilles de tothom. Paciència. Civisme. Ni un paper a terra. I ningú podrà dir res contra la delegada i la seva actuació vers la llibertat d'expressió perquè aquella mateixa tarda a Madrid hi haurà (perquè ella i la seva gent ho han autoritzat) una manifestació del col·lectiu neonazi Hogar Social Madrid –per als curiosos, comença a les 18 h i va de la plaça España a la del Dos de Mayo– i una altra antinazi convocada per la plataforma Madrid para Todas –a les 19 h, d'Atocha a Sol–. Ho veieu? Democràcia pura. Una exhibició al món.

Excel·lent el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per la reacció ràpida i contundent. També magnífica la societat civil catalana, amb l'ANC i Òmnium estirant del carro i el col·lectiu Drets actuant als jutjats per mirar de fer enrere la decisió de Dancausa. En el món de l'esport, també oportuns Gerard Figueras, el nou Secretari d'Esports, i Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Es troben a faltar algunes autoritats esportives més. En fi... I el Barça?

El Barça, peix bullit d'entrada i a remolc de sortida. Bartomeu, aquestes coses, les porta fatal. Ja s'entén que tots els socis i seguidors del club no són independentistes i, que per tant, no tots aniran a Madrid amb una estelada. D'això es tracta, d'exhibir la llibertat ideològica portant la bandera que cadascú vulgui. Perquè l'estelada no és una bandera il·legal. Ni és en la llista de símbols prohibits per la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport elaborat aquest any 2016 per l'Oficina Nacional de Deportes. I la llei catalana i també l'espanyola són clares en aquest aspecte. No per repetir-ho més virarà la raó. Ni il·legal ni violenta. En tot cas, les autoritats espanyoles haurien d'estar atentes als intolerants que no deixen que la gent es passegi per on vulgui amb allò permès que li doni la gana. És un cas que afecta els socis i seguidors del seu club tot i que el president, Josep Maria Bartomeu, miri d'estalviar-se la declaració institucional. No és un cas més. El Barça, com a gran motor de país, sap –perquè ja ho ha demostrat moltes vegades– que de vegades disfressar-se de prudent penalitza. Quan s'ha d'estar al costat de conceptes més universals no hi ha tacticisme que valgui. Estem demanant que el Barça no s'hi presenti? No. Una decisió de la junta mai pot perjudicar l'entitat, que seria exclosa de la competició. Que Bartomeu no vagi a la llotja? Que lideri una gran protesta a Madrid? El Barça té prou grandesa per saber què ha de fer... Al final, ha presentat un recurs.

I ara veurem la imaginació de l'aficionat culer. Cóm entraran les estelades al Calderón? Hi haurà mosaic a partir d'entrar les peces amagades a les calces i els calçotets? Tenim pressa. Molta pressa. Cada dia, més.