La lucidesa de Barrufet
Lluny dels flaixos del Palau passa molt més desapercebut, tot i que encara té qui li demana una selfie recordant un passat gloriós amb el dream team de Valero Rivera. Però, el mític porter David Barrufet és un home lúcid, que des d'una posició privilegiada com a president de l'Associació de Jugadors, durant nou anys, i ara a l'estructura del Barça, analitza la realitat esportiva del país amb facilitat i precisió.
Enguany, l'handbol professional al Principat ha fet una bona campanya, globalment. El Barça, amb cinc títols, però també el Granollers, arribant a la final four de l'EHF merescudament i honrant un model de club que treballa la base i no estira més el braç que la màniga. “No és veritat que la lliga espanyola sigui poc competitiva; no és l'alemanya, però no estem tan malament”, m'explicava dins d'un finger de la T1 del Prat. No obstant això, sí que és cert que l'handbol a Espanya ha tingut els mateixos mals que la majoria d'esports –més o menys minoritaris, comparats amb el futbol o el bàsquet– han patit en època de vaques magres: falta de patrocinadors, dietes a compte de pagaments i una mala regulació del mecenatge.
En l'handbol, el declivi del mític Portland San Antonio, o més recentment del Ciudad Real (després Atlético de Madrid), poden ser exemples de com els clubs acaben subjectes a la conjuntura o al poder dels magnats locals. També l'hoquei sobre patins, que a Catalunya és una potència, s'ha de plantejar un model de negoci molt més professional per evitar ensurts. “Una correcta regulació del mecenatge, que n'exclogui el futbol i el bàsquet, podria ajudar a donar més competitivitat als altres esports, sobretot als més minoritaris”, m'explicava mentre viatjàvem, tots dos, a Badajoz on a ell li lliuraven el premi especial Patrocina un Deportista, del Grupo ROS. Això, i que “tot esportista entengués que val més cobrar menys i tenir un contracte que no pas fer-ho en negre”. Certament, l'encobriment d'honoraris amb dietes ha estat una de les causes de certs processos inflacionistes, en categories i esports no professionals (també el futbol territorial), que no han portat enlloc. Només a la glòria efímera d'empresaris locals i la futura fallida dels clubs quan aquests han deixat de jugar-s'hi els seus diners.