Enmig de l'absurda polèmica sobre l'estelada en la final d'avui algú va plantejar la idea que fos el club el que decidís que els jugadors portaren l'estelada a la samarreta. Amb un altre president potser hauria estat una reacció factible però no amb la directiva actual, que ni tan sols es va atrevir a comportar-se amb la dignitat que van demostrar el president de la Generalitat, l'alcaldessa de Barcelona… i la mateixa alcaldessa de Madrid!

Si ho hagués fet, però hi ha un precedent ben il·lustre: el Júpiter. El Club Esportiu Júpiter de Barcelona és un dels equips històrics del futbol català, especialment important als anys vint i trenta del segle passat. La seua defensa de la catalanitat era explícita, tant que el seu escut incorporava les quatre barres i l'estel blau. Cosa que li va valer la prohibició de portar-lo durant dues dictadures.

L'any 1924 l'escut va ser prohibit perquè era “una clara dissimulació de la bandera separatista”. El 25 de setembre de 1931 el president Macià en persona va retornar al Júpiter el seu escut original, en un partit en què el Júpiter s'enfrontava al Palafrugell.

Abans, però, havia passat un altre incident que és part important també de la història del Barça i del país. El 14 de juny de 1925 el Júpiter va jugar aquell famós partit contra el Barça en què el públic va escridassar l'himne espanyol, cosa que va provocar el tancament del camp de les Corts.

Amb el franquisme la persecució contra el club encara va ser pitjor. No només se li va prohibir una altra vegada aquest escut, sinó que li van prohibir el nom i el van obligar durant anys a dir-se CD Hércules de Barcelona. El nom original va ser restaurat al cap de poc temps però no l'escut, que va haver d'esperar fins a l'any 1990 per tornar a ser oficial. Des d'aleshores i fins avui el Júpiter ha tornat a portar la “clara dissimulació de la bandera separatista” a la samarreta.